Narrativa en la renaixença

Narrativa en la Renaixença
La renaixença fou un moviment cultural i polític que comença en la dècada de 1830, tenia com objectiu principal la recuperació de l’ús de la llengua catalana en elsàmbits literaris. L'oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, que elogia la llengua catalana i la pàtria, marca l'inici d'aquest moviment. L’estil de la renaixença es proper al romanticismeeuropeu, amb predomini dels sentiments, l’exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la cultura popular.
La narrativa va tenir menyspresència que altres gèneres com la poesia o el teatre, a més el procés de recuperació va ser lent. La perspectiva que hi predomina és la realista ,però en tant que s’allibera del component dialitzadorromàntic, evoluciona cap al relat naturalista.Com que l’ultima novel.la escrita va ser Tirant lo blanc al segle XV, els escriptors no tenien un model de referencia proper.
Destaca la figura de narcís oller,que inicià la novel.la catalana moderna. Els seus primers escrits tenen un caràcter romàntic, però la seua producció va evolucionar fins al realisme i naturalisme, influït per la literatura francesa.Les seues obres van exercir una gran influència en els escriptors dels seus temps. Va escriure relats, recopilats en llibres i novel·les. Oller parteix de fets i personatges reals, als quals aplica laimaginació, amb l’objectiu d’analitzar una passió universal a través d’un determinat context històric i social.
Per concloure la renaixença superà l’estètica romàntica adoptant els correntsrealistes i naturalistes. La Renaixença acabà amb un balanç totalment positiu ja que s'assoliren, en gran part, els objectius del programa proposat. Literàriament parlant, oferí les bases i les condicionsperquè es conreessin diversos gèneres literaris. No és gens estrany, doncs, que l'obra poètica de Jacint Verdaguer, l'obra dramàtica de Guimerà i l'obra novel•lística d'Oller -autors sorgits de la...