Nen com objecte d'estudi

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1423 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 25 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Tema 1. El nen com a objecte d’estudi: perspectiva històrica.

1.1 Introducció
- Els nens son part d’una representació social  acumulació de dades sobre la concepció de la infància amb una barreja de sentit comú i folklore , sobre una concepció tradicional i científica que va canviant segons l’època i la cultura.

1.2 La representació del nen en la tradició pedagògica.
- Els nens al llargde la història han estat objecte de pràctiques bàsiques de criança i educació per part de totes les cultures: adquisició de la parla, aprendre a caminar i a utilitzar instruments... en resum, la socialització i l’educació.
- La preocupació teòrica pel nen, en la cultura occidental, es molt recent i adopta la forma d’un discurs filosoficopedagògic.
- La idea de mal•leabilitat infantil, capacitatd’aprenentatge i assimilació va portar a importants figures del pensament a fer propostes sobre el contingut de l’educació i els seus mètodes  postura normativa.
o Alguns d’ells són Erasme, Lluís Vives, Comenius, Locke i Rousseau.
o Aquests tenen les seves opinions sobre com ha de ser el nen o com ha de ser i l’ideal de l’home adult cap al qual s’encamina aquest.
o Escriure sobre el nen des deuna perspectiva humanista o filosòfica encara està lluny de la psicologia.

1.3 La representació de la primera infància en la societat moderna
- Els pensadors perceben als nens d’una manera molt diferent del que ho fan altres grups socials començant per les famílies.
- Phillippe Ariès  L’enfant et la vie familiale dan l’ancien régime.
o La seva tesi consisteix en que a l’alba delRenaixement la primera infància es constitueix en una fase de la vida humana amb consistència pròpia i segregada de la vida de l’adult.
o La seva investigació tracta de com apareix i es va modelant “el sentiment de la primera infància” al segle XIII a la cultura occidental.
o Sosté que l’Europa medieval no posseïa noció de primera i segona infància com èpoques dignes d’esment (degut a l’alta mortalitatinfantil de l’època).
o Els nens vivien barrejats amb adults i no tenien un espai propi com avui dia.
o Capta canvis de mentalitat a finals del segle XVI quan el nen comença a aparèixer vestit de manera infantil i no com adult com fins aleshores. La noció classe d’edat comença plasmant-se en el vestit.
o Altra senyal que observa és com apareix la noció social d’innocència infantil creant unaconcepció moralitzadora de l’educació al segle XVII. S’aprecia una prudència en el llenguatge i gestos que es van imposant en presència dels nens.
o Dóna notícia de pràctiques de socialització i de les racionalitzacions precientífiques que les justifiquen en el seu moment.
- Un altra font de coneixement de la primera infància són les cròniques i documents d’època que tracten dels nens. Posen derelleu supersticions o creences.
o La medicina prova d’imposar racionalitat en aquest conjunt de pràctiques. Entrat el segle XVIII promouen la higiene, l’alletament prolongat, llibertat de moviments al bressol i es queixen de les pràctiques ancestrals que presidien la criança infantil. Aquestes idees penetren molt lentament en els medis populars.
- Al segle XIX neix la pediatria. La psicologia delnen neix més tard cap a finals del segle XIX on ja es definirà la seva psique com a objecte de coneixement no filosòfic.

1.4 Els inicis de la psicologia del desenvolupament infantil.
- Precursors  biografies infantils, diaris escrits pels pares.
o Primera biografia infantil de caire clarament científic escrita per G. Tiedemann sobre el seu fill des del seu naixement fins als dos anys i mig(1764).
o Ariès cita el Journal de Héroard, metge de la cort de França, que va narrar al detall la primera infància de Lluís XIII.
o Altres narradors de biografies infantils importants del segle XIX van ser Debesse, Kessen, Pestalozzi, Kussmaul i Charls Darwin.
o Destaquen les observacions d’Itard sobre el “nen salvatge” que havia crescut al marge dels humans.
- Al segle XIX, el 1882, Preyer...
tracking img