Nietcher

La poesia dels segles XIV i XV
Del trobador al poeta
I és Ausiàs March qui, de fet ­el Llull del Llibre d’Amic e Amat és tota
una altra cosa­, estrena el català com a llengua de poesia.
J.Fuster, Ausiàs March
En  la  baixa  edat  mitjana,  la  poesia  en  llengua   vulgar  experimentà  canvis  substancials  que
expliquen  l’aparició  d’una  obra  tan  especial  com  la  d’Ausiàs March. Aquests  canvis  culminaren
amb una època d’or de la poesia catalana: el segle XV.
El  panorama  poètic  anterior  a  March  era  dominat  per   l’interès  que
suscitava  la  lírica  trobadoresca  a  les  nostres  terres. Tot i l’afició dels
poetes  catalans  per  la  lírica  provençal,  a  la  fi  del  segle  XIV  i  principi
del  següent  hi  hagué  una  sèrie  de  corrents  literaris  i  de pensament
que  afectaren  profundament  la  ideologia  dels  autors.  A  poc  a  poc,
aquestes  ideologies  procedents  de  diversos  països  europeus
penetraren  a  casa  nostra  i  deixaren  una  empremta  inesborrable  en
les  composicions.  Configuraren  un  pòsit  sobre  el  qual  es  construí
l’obra  d’un  dels  més  grans  poetes  de  tots  els  temps.  La  substitució
progressiva  de la  llengua  d’oc  per  la  llengua  catalana en les composicions dels autors del segle
XIV  i  principi  del  XV,  els  canvis  en els  metres a causa de la influència francesa, la proximitat del
Renaixement,   com  ja havia  apuntat  l’Humanisme,  implicaren  el  gust  per  fonts  grecollatines.  La
poesia  italiana,  que  eclipsà  les  possibles  influències  de  la  literatura  francesa, el  triomf  del
tomisme  i  el  canvi  a  una  poesia  moral  i  didàctica  en  substitució  de   la  poesia  trobadoresca,
causat  per  la   influència  de  l’escolàstica  i,  en  part,  per  la  Inquisició,  foren  els  motius  més
destacats  que  justificaren  les  variacions  experimentades  en  el  context  poètic  català  entre  els
segles XIV i XV.
D’altra  banda,  assistim  a l’hegemonia  econòmica,  política  i  cultural  de la ciutat de València. Les
tensions  polítiques  i  socials  a Catalunya  (guerra  civil,  revolta  dels  remences  i  desavinences  de
Joan   II  amb  el  seu  fill)  contrasten  amb  la  prosperitat  de  la  burgesia  valenciana, que  converteix
València  en  una  ciutat  d’una  intensíssima  vida  cultural  i  influeix,  amb  el  seu mecenatge artístic,
en  els gustos literaris: s’hi construeixen magnífics edificis d’estil  gòtic, s’hi instal∙len les primeres
impremtes  i  la literatura adquireix ressonàncies realistes i modernes, molt originals, que influiran
en la literatura posterior.

1

GLOSSARI
Tomisme:  doctrina  de  Sant  Tomàs  d’Aquino,
representant  de  l’escolàstica.  Corrent   filosòfic  i
teològic de base aristotèlica.Remença:  pagès  que  a  l’edat mitjana estava adscrit a
un  domini  senyorial  que  només  podia  abandonar
mitjançant el pagament d’una redempció o remença.

Com  a  conseqüència  del  que  acabam  d’exposar,  els  grans  autors  d’aquest  segle  són
valencians.  Així,  doncs,  no  només  la  llengua  va  assolir  la  normalitat  plena,  sinó  que,  a  més,l’estàndard es va valencianitzar.

Característiques de la poesia medieval en català
Els  poetes  anteriors a Ausiàs March conreen  una  lírica essencialment cortesana, encarcarada i
rígida   que   segueix  sempre  una  mateixa  estructura  tant  pel  que fa  a  la  forma  com  al  contingut.
Es   considera   un  bon  poeta  aquell  que  demostra  domini  tècnic  dels  recursos  poètics  i  esconserven una sèrie de trets arcaics:
–El gènere condiciona el contingut
–Els primers versos del poema anuncien el tema que es desenvoluparà al poema.
–El poema acaba amb una tornada que fa de conclusió del poema.
Encara  que Ausiàs March suposarà un renovellament en  la lírica, la seva veu serà massa pròpia
i  personal  com  per  marcar una escola.  De  manera  que  les  tendències  que  predominen  al  llarg...