Obres d'art -historia de l'art

Madre de deu de les roques
Biografia de l’autor: Leonardo da Vinci fou un dels humanistes i científics del renaixement Italià amb uns coneixements mes amplis. Format a Florència al costat del pintor i escultor Andrea VERROCCHIO, les seves primeres obres son de temàtica religiosa i retratistica.
L’any 1482 es trasllada a Milà , on realitzà la seva coneguda Santa cena per al refectori de Satamaria delle grazie. De tornada a Florència pintà el quadre de Santa anna , la verge i el nen i el retrat de Mona Lisa, conegut com La Gioconda. L’any 1516 s’instal·la a França a la cort de Francesc I.
Al marge de la pintura Leonardo da Vinci destaca com a inventor i estudiós de la natura , treballs coneguts a través dels múltiples dibuixos que il·lustren els seus manuscrits. La seva teoriapictòrica, que va ser publicada per primera vegada en el Tractat sobre la pintura )1561) , va tenir una forta influencia.
DESCRIPCIO FORMAL: Leonardo fa us de la superposició de plans amb l’objectiu d’aconseguir una major profunditat en l’escena. Per això, se situa en primer pla el grup de la Mare de deu, el nen Jesús, sant Joan infant i l’arcàngel Uriel; darrere seu, pinta les roques que conformen la covacon es troben els personatges i finalment entre els forats d’aquestes roques. Leonardo hi representa un fons paisatgístic.
El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Deu i els cossos dels dos infants . Cal destacar el joc de relacions entre les mans i les mirades dels personatges, fet que permet parlar de composició unitària , enla qual tots els personatges es troben interrelacionats.
Leonardo empra diferents tipus de perspectiva que ell mateix explica en el seu tractat de pintura. “La perspectiva te tres parts principals : la primera tracta de la disminució de la grandària dels objectes a diverses distancies , o perspectiva lineal ; la segona tracta de la degradació dels colors, i la tercera de la indefinició delscontorns que tenen els objectes vistos des de varies distancies o perspectiva aèria”.. En relació a aquestes dues darreres, el pintor Italià parla de l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans, i afirma que les muntanyes semblen blaves i així s’han de pintar. També cal fer esment de l’ús d’arriscats escorços , com ara la ma enlaire de la Mare de deu.
Leonardo utilitza dos tipisde llum: la natural entre les roques , i la mes misteriosa i irreal de les figures(lateral). El paisatge de fons, que no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, es un paisatge inventat, de gran força expressiva.
TEMATICA: Aquest quadre havia de formar part d’un políptic encarregat conjuntament a Leonardo i als germans Evangelista i Giovanni de presdis, per la confraria de la concepció del’església de San Francesc el Gran de Milà , que no en va acceptar el resultat final. L’escena, força inusual en la iconografia els evangelis apòcrifs. Segons aquests escrits, la mare de deu descansa en una cova durant la seva fugida a Egipte, on es troba amb sant Joan infant, cosí de Jesús el qual havia estat acompanyat i protegit per l’arcàngel Uriel.
Gracies a la versió posterior del mateixtema, avui la National Gallery de Londres , es poden distingir les figures dels dos nens. A primera vista semblaria que el nado protegit per la Mare de Deu es Jesús , i el que esta a prop de l’arcàngel, sant Joan. No obstant, si es mira la versió londinenca , el nen protegit per la Mare de deu porta una creu de canya que l’identifica amb sant Joan, i el nen que beneeix amb la ma dreta es Jesús,L’arcàngel Uriel es el protector de les persones desvalgudes, i per aquesta raó ho es de sant Joan a la mort dels seus pares. L’àngel , amb el gest de la ma , absent en la versió londinenca, crea el nexe d’unió conceptual entre els personatges.
El significat de l’obra ha d’associar-se al Ministeri de l’encarnació i la Passió, en el qual sant Joan te un paper important com a precursor i profeta...