Orígenes De La Filosofía

Què és la Filosofia, i el seu concepte, a l’antiga Grècia.

El concepte de filosofia es va crear, ha perdurat i encara mai s’ha donat una definició definitiva d’ell. Des dels origens de la mateixa, més o manco al voltant del s.VII a. C. a l’actual Grècia (en el seu temps les diferents polis, de les quals Atenes va destacar), es va crear una problemàtica sobre la mateixa creació, la filosofia.La filosofia ha de ser conscient de ella mateixa: “la naturalesa de la Filosofia és una qüestió interna a la filosofia mateixa i aquesta és una dada que sempre s’ha de tenir en compte i que permiteix distingir la Filosofia d’altres activitats humanes”1.
¿Perquè, doncs, sempre està relacionada la filosofia amb l’antiga Grècia? Com va dir el filòsof Bertrand Russell, “és inútil penetrar enl’esfera del pensament filosòfic si es tallen els llaços que ens uneixen als grans pensadors del passat”2 I Grècia, i els seus pensadors, definitivament són molt importants. Qualsevol estudi de la filosofia sempre comença amb l’estudi de la Grècia clàssica. El propi terme de filosofia és grec: philos (amic de) sophia (sabiduria, coneixement). Varen ser els grecs els que la crearen, aquesta gran paraula.Heidegger, al seu tractat ¿Què és això de filosofia? reflexionava sobre el concepte, la seva creació i el seu significat. Deia que la paraula “filosofia” està en el començament de la nostra història, es podria dir, fins i tot, que va sorgir del mateix naixement de la nostra història. Així, segons Heidegger, només podem esbrinar què és la filosofia si accedim al pensar de la hél-lade. Així doncs,aquest treball tractarà sobre què és la filosofia i la seva relació amb la paraula mateixa.

Per començar a definir què és, en definitiva, la filosofia, s’ha d’estudiar els seus origens i el perquè va sorgir. al s.VII a. C. (sempre a Grècia, per no ser massa reiterativa en el tema). Al voltant d’aquesta època Grècia era un país (país no en el sentit que li atribuim ara) que mostrava unesdiferències important respecte d’altres països: en primer lloc, hi dominava una religió politeista, amb el qual, cada persona tenia la “llibertat” de decidir a qui volia donar-li tribut. Això és molt important pel fet què això significava que no hi havia vetlladors d’una ortodòxia. ¿Volies creure en alguna cosa? Doncs ningú t’ho prohibeix. A aquest aspecte també se li ha d’afegir el context social del’època. Es diu que la filosofia va sorgir al “Triangle de la filosofia” que eren les ciutats de Milet, Samos i Efes. Aquestes estaven situades en una zona on el contacte mercantil marítim i comercial amb el Mediterrani i Orient era molt fort. Això donà molt de canvis socials i polítics. Aquest desenvolupament del comerç va fer que les Milet, Samos i Efes es convertirin en ciutats amb grans riqueses. Lessituacions econòmiques afecten directament a la cultura, i així, per haver-hi un avanç, o fins i tot, un manteniment de la cultura, és necessari una situació econòmica estable -o millor, bona. Amb l'opulència econòmica veniren els canvis socials. L'increment de la navegació i del comerç, la fabricació de mercancies, la importació, varen conduir al desenvolupament de ciutats de mercaders i artesans,en les quals es podien obrir noves vies cap a un racionalisme peculiar, el càlcul tecnològic, comercial, polític i un individualisme característic de les democràcies (*). Cal dir que les colònies són els llocs on l'hel-lenisme s'enfronta amb les cultures del pròxim orient (i aquestes, alhora, també transmitien cultures més llunyanes), manifestant les contradiccions i la insuficiència dels mitestradicionals sobre la concepció del món. Aquests trets varen ser la combinació perfecta per donar lloc a la filosofia. El otium que teniren certes persones l'aprofitaren per començar a plantetjar-se la veracitat dels mites que fins aquell moment explicaven l'origen i funcionament del món, o de l'univers. Però mai cal oblidar que el sorgiment de la filosofia depén directament del factor...