Organització del cos humà

T.2 (1)

2. Organització del cos humà
2.1. 2.2. 2.3. Nivells d’organització Homeòstasi Mecanisme de control homeostàtic 2.3.1.1. Elements bàsics dels mecanismes de control homeostàtic: 2.3.1.2. Mecanisme sensor Centre integrador o de control Mecanisme efector

Tipus de mecanismes de control: Mecanismes de retroalimentació (feedback): Mecanismes de retroalimentació negativa Mecanismes deretroalimentació positiva

2.3.1.2.1.

2.3.1.2.2. 2.3.1.3.

Mecanismes d’anticipació (feedforward)

Tipus de regulació de l’individu: Termoregulació i osmoregulació
1

2.1 Organització del cos

2. Organització del cos humà:
• Característiques de la vida: Els científics defineixen la vida, sovint, amb una relació d’atributs. El conjunt d’aquests atributs és el que anomenem lescaracterístiques de la vida. Importants per al ser humà són:
– – – – – – – – Capacitat de resposta, Conductivitat Creixement Respiració Digestió, Absorció Secreció, Excreció Circulació Reproducció ..

METABOLISME: Conjunt de reaccions químiques encadenades, ordenades i successives, destinades a la creació i manteniment de la vida.
2

1

2.1 Organització del cos 2. 1 NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DEL COS: •• • Nivell químic
– Organització del constituents químics del cos humà

Nivell cel·lular
– Unitat bàsica de la vida: cèl·lula la

Nivell tissular
– Organització de cèl·lules similars, especialitzades en una determinada funció

• •

Nivell orgànic
– Conjunt de teixits organitzats per realitzar funcions especials

Nivell sistèmic
– Organització de diferents òrgans per desenvoluparfuncions específiques

•

Nivell d’organisme:
3

2.1 Organització del cos
Funció vital Suport i moviment Sistema/es Integumentari Òrgans Principals Pell Principal funció de cada sistema Protecció, regulació de la temperatura, sensibilitat Suport, protecció, moviment, depòsit de grasa i minerals, fabricació de la sang Moviment, postura, producció de calor Control, regulació i coordinaciód’altres sistemes, sensibilitat, memòria Control i regulació d’altres sistemes

Esquelètic

Ossos, lligaments

Muscular Comunicació,control i integració Nerviós

Músculs esquelètics, tendons Encèfal, medul·la espinal, nervis, òrgans sensitius Hipòfisi, suprarrenals, pàncreas, tiroides, paratiroides i altres glàndules Cor, artèries, venes, capil·lars Ganglis limfàtics, vasos limfàtics, melsa,“timo”, amígdales

Endocrí

Transport i defensa

Cardiovascular Limfàtic

Intercanvi i transport de materials Immunitat, equilibri de líquids ..... 4

2

2.1 Organització del cos
Funció vital Respiració, nutrició i excreció Sistema/es Respiratori Òrgans Principals Cavitat nasal, pulmons, laringe, tràquea, arbre bronquial, Boca, esòfag, estómac, intestins, fetge, pàncrees Ronyons, urèters,bufeta urinària i uretra Masculí: Testicles, conducte deferent, pròstata, vesícula seminal, penis. Femení: Ovaris, trompes de Fal·lopi, úter, vagina, mama. Principal funció de cada sistema Intercanvi de gasos, equilibri d’àcid-base.

Digestiu

Degradació i absorció de nutrients, eliminació de residus i detritus, Excreció de detritus, equilibri hidroelectrolític, equilibri àcidbase Reproducció,continuïtat de la informació genètica, manteniment de la descendència

Urinari

Reproducció i desenvolupament

Reproductor

Tots els sistemes d’òrgans i els processos fisiològics són de vital importància per a la homeòstasi El tot és més que la suma de les parts
5

2.2 Homeòstasi

• 2. 2. HOMEÒSTASI • Claude Bernard (1813-1878). Fisiòleg francès.
– Observà que les cèl·lules del cossobrevivien només si la tª, pressió i composició química dels seu medi ambient líquid restava constant

• Concepte de medi intern:
– MEDI INTERN: Conjunt del plasma sanguini i el líquid intersticial que envolten les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular.
Especialitzada en funcions d’intercanvi amb el medi ambient (funcions de l’epiteli respiratori, l’epiteli renal, l’epiteli digestiu,...