pac 1 estereotips prejudicis i acompanyament educatiu


PAC 1.2 Estereotips, prejudicis i acompanyament educatiu.
No crec que hi hagi un espai lliure de transmissió de prejudicis en la mesura en que entenc els espais com a relacions entre les persones i les persones som transmisores de prejudicis o estereotips siguem més o menys inconscients. Des de l’entorn familiar, l’escola, els mitjans de comunicació, una conversa al bar, comentaris al carrer,a les botigues... Només un espai amb una consciència i una intencionalitat de prendre consciència dels propis prejudicis i una voluntat de canvi està més a prop de ser un espai lliure d’aquesta transmissió, però això no vol dir que ho sigui, només que té la voluntat i està en el camí. Perquè de ben segur que tenim prejudicis o assumim estereotips com a veritats dels que no som conscients. Des del’àvia que quan eres petita et deia que “no hi han homes bons, tots són dolents”, a l’habitual “dona havies de ser” dirigit a una conductora, de la vida al barri on hi ha recèl envers gitanos i inmigrants (producte de la desconeixença de l’altre o de generalitzar una mala experiència), fins als medis de mases com els diaris que fan associar delictivitat amb certes nacionalitats (especificant-ne lanacionalitat quan la persona que ha comés la falta és extranjera, i sencillament no especificant-la quan és nacional). En qualsevol relació entre persones, en qualsevol acte comunicatiu, podem trobar transmissió de prejudicis. Fins i tot encara que no es produeixi una comunicació els prejudicis ens determinen en la manera de relacionar-nos, el que també és una manera de transmetrel’s. Perexemple, identificar un home molt sensible i de gestualitat molt delicada i armoniosa com homosexual, o donar per suposat (sense conèixer-ho) l’heterosexualitat d’algú denoten prejudicis respecte a la concepció que tenim de masculinitat i respecte al que considerem “normalitat” en l’orientació sexual. Aquesta idea determinarà la manera de relacionar-nos. I la manera de relacionar-nos ja és l’aplicaciódel pensament a l’acte, el que és discrimar, excloure, etc. Per exemple, l’home sensible identificat com homosexual entre un grup de dones heterosexual queda exclòs de l’interés de seducció. Així com també un home, entre el mateix grup, del que es coneix la seva heterosexualitat i es coneix també que és portador del VIH, pot quedar molt fàcilment exclós d’aquesta possibilitat de joc de seducció.En l’acompanyament educatiu, els prejudicis i els estereotips poden influir en diferents moments, des de la diagnosi (una incapacitat de veure les veritables necessitats o d’analitzar la situació més àmpliament, sortint del lloc encasellat que ens deixa l’estereotip, tal i com es reflecteix a l’espot de la campanya El empleo nos hace iguales de la Fundación Secretariado Gitano1), a la pròpia acciósocieducativa que estarà dirigida per aquesta mirada, i per tant, fixarà al col·lectiu en un lloc des del que difícilment podrà sortir. “Sovint és la nostra mirada la que tanca als altres en les seves pertinences més estretes, i també és la nostra mirada allò que pot alliberar-los” (p. 32, a Maalouf 1999). També es pot donar que la nostra visió els determini i es doni el que es coneix com aTeorema de Thomas, que és la confirmació amb actes del que s’espera d’un, és a dir, si pensem que no són capaços de buscar feina i els hi transmitim, és molt probable que no siguin capaços, segons aquest teorema. La visió estereotipada comporta un cert biaix confirmatori, és a dir, el reforç de la visió de l’estereotip ponderant aspectes que s’adiuen al prejudici i ens fan reafirmar-nos en la sevacreença, juntament amb la minimització dels factors que ho contradiuen, mitjaçant entre d’altres amb la teoria de l’excepció que confirma la regla (lapidatòria) “abans que replantejar-nos la incosistència del prejudici” (p. 143, Rodrigo 2006).
Al ser inconscients posem la càrrega de la ineficàcia de l’acció socioeducativa en els col·lectius, i ho atribuïm al col·lectiu amb arguments que precisament...