PAC 1 I

1.Moviments com el denominat "Dret i societat" reivindiquen l'anàlisi funcional del dret. VERTADER-B
a. Des d'aquest tipus d'enfocaments es destaca l'estudi dels elements estructurals o normativistes, posant l'accent en la construcció del dret com un sistema autònom, propis de l'anàlisi funcional del dret.
b. Des d'aquest tipus de moviments s'inclou l'ensenyament de qüestions que tenen relacióamb estudis sociològics, històrics i valoratius, i amb la problematització del dret des d'una perspectiva social, característics de l'anàlisi funcional del dret.
2. Els qui defensen un model de societat funcionalista en general donen prioritat a la funció integradora del dret. FALS-A
a. Atès que el funcionalisme concep a la societat com un sistema format per diversos elements en equilibri,l'aparició d'un conflicte és vist com disfuncional, de manera que es promou la seva eliminació amb la intenció de potenciar la funció integradora del dret.
b. Atès que el funcionalisme destaca els antagonismes socials i les relacions de poder entre els diferents grups que formen la societat, l'aparició d'un conflicte és vist com un element funcional, com una oportunitat per al canvi i la transformaciósocial en tant part de les funcions del dret.
3. L'acceptació voluntària per part dels destinataris de les normes es considera fonamental per a la seva validesa. FALS-A
a. La seva acceptació voluntària pot ser necessària per a la seva eficàcia o efectivitat normativa, però en general la validesa de les normes jurídiques depèn de requisits formals (com que sigui dictada per una autoritatcompetent, que el procediment compleixi amb correcció legal, etc.).
b. En efecte, és essencial per a la validesa de les normes el fet que la immensa majoria dels seus destinataris no estiguin totalment en contra, i en conseqüència, que tinguin una predisposició general a complir-les.
4. La moral crítica o ideal es refereix a principis generals que pretenen establir justificadament el que és moralmentcorrecte en tot temps i lloc.
FALS-A
a. La moral crítica té la intenció d'explicar quina és la moral predominant en una societat i en un període històric determinat.
b. La moral crítica es refereix a principis obtinguts pels individus d'una manera reflexiva i s'utilitzen per criticar les pròpies accions, les institucions socials i la moral social.
5. D'acord amb Carlos Nino, la particularitat deldret no depèn dels objectius o finalitats als que serveix, com la pau o la justícia social. VERTADER-A
a. Per a Nino els dos elements que són característics de la forma en què el dret persegueix establir les bases de l'organització i la cooperació socials són l'autoritat i la coacció institucionalitzada. Són aquests trets els que distingeixen el dret d'altres sistemes normatius com la moral o lareligió.
b. Per a Nino, la particularitat del dret deriva dels fins que persegueix, com ara la pau, la justícia social, la cooperació, la prevenció del conflicte, etc., que el situen en una posició única per establir les bases de l'organització i la cooperació socials.
6. Segons Fuller, la "moral interna" del dret fa referència a criteris de correcció substantiva.
FALS-B
a. Per a Fuller lamoralitat interna comprèn exigències substantives com ara que les normes jurídiques no poden contravenir el contingut del dret natural.
b. Per a Fuller un sistema jurídic ha de satisfer criteris de moralitat interna que tenen un caràcter procedimental (no substantiu), com ara les exigències de generalitat, claredat, publicitat, i no retroactivitat.
7. Els partidaris del concepte subjectivista defunció entenen que l'individu i la seva relació amb els altres éssers humans ocupa un lloc central. VERTADER-B
a. La concepció subjectivista concep la idea de funció com la contribució d'un element a l'organització del tot del que és part. Per això conceben a la societat com una unitat o totalitat composada d'elements interdependents que compleixen diverses funcions, promovent l'equilibri de...