pac 1 polítiques educatives



PAC 1:
Els valors que orienten les polítiques educatives








PREGUNTA 1.
El text d’Alejandro Tiana Ferrer, és un document presentat a la Conferència Nacional d’Educació que pretén obrir un espai de debat públic i reflexió col·lectiva. Aquesta iniciativa és el resultat de la preocupació manifestada per l’educació i la recent consciència sobre la necessitat de mobilitzar alconjunt del sistema educatiu i als agents que participen en aquest. D’aquesta manera, l’autor anomena diverses iniciatives que s’han anat impulsant anys enrere, totes amb elements en comú com poden ser: que totes aquestes mesures van prendre un caliu innovador fins aleshores desconegut, van adoptar una perspectiva reformadora, van sensibilitzar socialment sobre la necessitat del canvi i la recerca desolucions en el món educatiu... Aquestes iniciatives però, estan basades en el que Tiana anomena un malestar generalitzat, apunta que algunes de les raons podrien ser la caiguda dels nivells educatius, l’alt fracàs escolar, la inadequada formació rebuda pels estudiants, la carència de persones formades adequadament en algunes especialitats, entre d’altres, fet que varen posar de manifest unsentiment compartit entre societat i agents educatius.
La societat ha canviat i l’escola com a element social ho hauria de fer d’acord amb ella. Aquest reajustament societat-escola presenta tres punts d’inflexió segons l’autor en els quals el sistema educatiu haurà de donar resposta en els propers anys. Així els tres objectius fonamentals serien la transmissió d’una cultura i uns coneixements a lesnoves generacions, la formació de bons ciutadans i la inserció laboral dels nostres joves. El text és un anàlisi i alhora una crítica en molts aspectes al nostre sistema educatiu i a l’eficiència que demostra el sistema polític per a resoldre les esquerdes que incomoden a la societat. L’autor després d’haver analitzat profundament la situació, estableix un pla de possible acció, una menad’itinerari per on començar. Tiana enumera els passos necessaris pel canvi, on s’hauria de començar per establir un diagnòstic, on es podria plantejar de manera precisa la situació, seguint per determinar uns objectius, sensibilitzant alhora als diversos agents educatius i les institucions i motivant el canvi en aquestes també, amb la finalitat de dissenyar una estratègia completa que permeti posar-la enpràctica de forma gradual i intel·ligent.
Per concloure hem de dir que aquest document convida a canviar les polítiques educatives, respectant els passos que s’han de donar amb la finalitat de fer-ho com s’ha de fer, però alhora buscant amb les seves paraules una resposta política immediata.
Per una altra banda, “Marco de acción en Dakar” expressa el compromís col·lectiu dels governs de lacomunitat internacional per establir una ampla estratègia d’actuació, amb la finalitat de poder assolir els objectius marcats respecte les necessitats bàsiques de l’educació a nivell mundial.
El text ens mostra que es tracta d’un document treballat des d’unes avaluacions extretes d’un compromís pactat anteriorment al 1990 a “Declaración mundial sobre educación para todos”. D’aquesta manera, el textens fa una primera avaluació de la situació actual i en el punt en que es troba l’educació des de aquell primer document. Així, es conclou que els mínims que es varen establir; generalització de l’accés a l’educació, insistència en la igualtat, èmfasi en els resultats de l’aprenentatge, entre d’altres no han estat assolits per multitud de causes. L’avaluació que extreuen d’aquestes causes són; lafalta de voluntat política, la insuficiència dels recursos financers, la utilització poc eficaç dels recursos... Tot i això, també exposa els punts on s’han aconseguit avenços.
Un cop analitzada la situació, el document enumera un seguit de compromisos amb la finalitat de complir els nous objectius marcats, així paraules com; vetllar per, augmentar, millorar, atendre... ressonen amb molta...