Pac3. Els circuits de protecció i la institucionalització de les infàncies.

1. Veiem com per un costat, que l'Estat del Benestar garanteix els drets de la infància i la família, però alhora, ens trobem submergits en nous riscos que neixen de l'intervencionisme social.
La família es converteix en un “objecte” de govern. Però amb la ideologia de control social i l'intervencionisme familiar es pot arribar a crear una esquerda allà on es pretén donar suport, pot debilitarla família i fins i tot pot arribar a negar l'existència d'aquesta.

Les funcions que les famílies duien a terme, ara les assumeixen entitats abstractes com ara l'estat, que garanteix els drets i la protecció social dels ciutadans. El fet que sigui abstracta, repercuteix negativament en l'infant que no té amb qui identificar-se. A més a més, l'excés d'intervencionisme i assistencialisme ensmostra el seu revés.
En el cas proposat, els Serveis Socials reben el cas des de l'IES, i mantenen entrevistes amb la parella i la mare del Samuel, intentant ajudar i trobar solucions al problema. En el moment que a l'EAIA se li comunica la situació, aquesta decideix considerar desemparat al Samuel, i el separa de la seva família per garantir la seva protecció i el seu desenvolupament. Així doncs,tal com hem vist anteriorment, l'intervencionisme ens mostra el seu revés, creant una esquerda en la família i “destruint-la”.

Vivim en una societat en la qual tot està descrit i calculat, tot és previsible, i en el moment que alguna cosa falla, que sorgeix un interrogant, disposem de protocols suficients que ens diuen com hem d'actuar. Això és perjudicial, ja que entrem en discursoshomogeneïtzats i pràctiques totalitàries, a més l'aplicació d'aquests protocols produeixen efectes que poden repercutir en el destí dels infants i adolescents. Podem relacionar clarament aquest aspecte amb el procés que segueixen l'IES des del moment en què el Samuel arriba a Catalunya; primer és enviat a l'Aula d'acollida (podem dir que es considera que serà millor per a la seva adaptació), i en el moment queno es comporta com s'espera és sancionat, perjudicant encara més la situació amb el que s'aconsegueix que l'adolescent abandoni el centre. Veiem que el protocol que s'ha seguit des de l'IES ha sigut en part el culpable del destí del Samuel.

En el cas de la intervenció familiar, s'hauria de tenir en compte l'objectiu de donar suport a aquesta i oferir pautes i línies estratègiques als membresde la família per tal d'acompanyar al subjecte en la seva entrada al món amb unes garanties mínimes.

2. L'encàrrec social actual s'ha anat construint a partir dels encàrrecs anteriors com són el tancament, la cura, l'atenció i l'educació.
La Constitució espanyola de 1978 torna a instaurar les garanties democràtiques i inicia la creació d'un estat social i democràtic de dret. Al 1979 es proclamal'Estatut d'autonomia de Catalunya i establirà competències exclusives de la Generalitat en quant a les institucions públiques de protecció i tutela de menors. Alhora, es produirà el desplegament legal proporcionant eixos que sostindran el model de protecció fins al dia d'avui, i és en aquest moment en el qual es va definint l'encàrrec social que es porta a terme a les institucions de protecció.La llei inicial que estableix les bases de la protecció a Catalunya, és la Llei 11/1985, tot i que la que concreta les actuacions i regula les actuacions, és la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció. A partir d'aquí incorporaran modificacions com la “regulació de l'atenció especial als adolescents amb conductes d'alt risc social”.L'estudi d'aquestes Lleis, perfila l'encàrrec social a les institucions de protecció a la infància desemparada: la seva atenció i la seva educació. Desemparament, atenció i educació esdevenen aspectes reguladors.

Davant de la situació de desemparament d'infants i adolescents que ampara la llei, allò que és social encarrega a l'estat de la seva protecció. L'encàrrec social de protecció és...