pedagogia social versus educació social

PAC1: PEDAGOGIA SOCIAL VERSUS EDUCACIÓ SOCIAL.


1. Desenvolupa les vies d'aproximació a la construcció de la Pedagogía Social i que permeten accedir a la seva fonamentació.
Recollint propostes i treballs dels estudis en fonamentació epistemològica i disciplinar es presenten tres víes d'aproximació a la construcció: Pràctica o Empírica, Històrica i Analítica. Aquestes tresvíes van entrellaçades mutuament en la construcció de la Pedagogía Social.
La vía Històrica.
La Pedagogía Social contemporànea basa la seva fonamentació en la interacció.
La vía històrica de configuració disciplinar ens mostra tres dimensions importants en la construcció de la Pedagogía Social: Epistemològica, Tecnològica i Professionalitat.
. Des de la Epistemològica: educació social com adimensió educativa de la societat i la resposta educativa als problemes socials.
. El Tecnològic: Pedagogía és una ciència aplicada i sorgeix per resoldre els problemes socioeducatius en l'àmbit extraescolar. Històricament es manifesta el seu moviment com a ciència de l”educació social i com tecnología socioeducativa.
. Professional: Dues tendències teòrico-pràctiques que apareixen com aconstants al esdevenir històric de la Pedagogía Social: la educativitat i capacitat educadora de la societat i la funció socialitzadora de l”educació. Aquestes dues tendències han de ser eixos en la construcció científica i tecnològica de la Pedagogía Social com a ciència, com a norma de l”educació social i com a tecnología de l”acció educadora.
La vía Pràctica.
Aquesta vía fa referència a lesrealitzacions concretes que es duen a terme en l'àmbit de l”educació social en aquets moments. Es tracta d'una vía de singular interés per a fonamentar i conceptualitzar la Pedagogía Social. La Pedagogía Social amplía el seu camp d'actuació dirigint-se no solament a la joventut, sinó també a l'home en situació de necessitat. La vía Pràctica segueix sent la més oblidada des
del punt de vista epistemològic,se la reclama amb freqüència, els problemes
semblen ser professionals. Es presenta fructífera com a plataforma impulsora del coneixement (Carr i Kemmis ). Des d'aquesta vía, l'objecte i el contingut de la Pedagogía Social ve determinant pels seus ámbits d'intervenció i van reforçant la vía analítica, va mostrant com els actors socials comparteixen respostes en una col.lectivitat.
La víaAnalítica.
S'obliga a recollir els aspectes pràctics i històrics de la Pedagogía Social.
S'ha comparat la Pedagogía Social amb altres ciències humanes: la psicología social, la sociología i la teoría de l'educació. S'ha intentat determinar el caràcter científic de la Pedagogía Social seguint els següents criteris:
*consideració de la Pedagogía Social com a ciència.
*consideració de la PedagogíaSocial com a ciència Social.
*consideració de la Pedagogía Social en el context de les ciències de l'educació.
*consideració de la Pedagogía Social com a model d'intervenció socioeducativa.
La Pedagogía Social es considerada com una ciència teòrica amb intencions tecnològiques d'aplicar els coneixements científics obtinguts en la investigació a la solució de problemes detectats a la pràctica. Desd'aquesta vía analítica, la fonamentació de la Pedagogía Social passa per tres orientacions:
·Quin tipus de coneixement es produeix i s'utilitza (coneixement objectiu, subjectiu i dialèctic) fa referència a les corrents sociològiques, fisiològiques i psicològiques que están fonamentant.
·Com es produeix i es construeix a través de la investigació en educació social. La investigació també ésdiversa, amb la naturalesa dels métodes emprats per l'obtenció d'informació i amb la consideració que se li dona a l'objecte que es vol investigar( Pérez Serrano-Reason-Rowan).
·Per a què serveix aquest coneixement: també actúa com a variable caracteritzadora de la Pedagogía Social a través de l'orientació que adopten els paradigmes. Serveix o té a veure amb l'utilització del coneixement i amb qui...