Pedagogia Tradicional

Teoria de l’Educació I

Tema 4

Teresa Romañá

LA PEDAGOGIA ANOMENADA “TRADICIONAL”

1.

Un model típic són els internats, per exemple els dels jesuïtes des del segle XVII. Característiques: - separació escola-medi actual: continguts basats en els grans models del passat (exemple: llatí en comptes de llengua vulgar) - sistema competitiu: esforç, exigència, jerarquies basades enrendiment, emulació entre alumnes... - magistrocentrisme: el/la mestre/a pren totes les decisions. Regna a l’aula.

Al 1657, Juan Amos Comenio publica la seva Didàctica Magna (Tractat de l’art universal de ensenyar tot a tothom). Tot criticant els internats, proposa: 1. Mètode i ordre: separar els temes per evitar confusions 2. Mestre com a base i condició de l’èxit de la ensenyança 3. Contingutsseqüenciats i graduats de manera prefixada. 4. Ús racional del temps. 5. Ús del repàs (repetició) per assegurar l’aprenentatge. 6. Disciplina (retrets, càstigs) per a que l’alumne obeeixi a l’adult 7. Escola per tothom (rics, pobres, llestos, ximples) : única i total. 8. Ús de llengua materna. 9. Aprenentatge basat en la vida quotidiana. Es difícil establir trets generals i comuns de la PedagogiaTradicional. Tot i això, alguns autors, com Durkheim, o Alain, han assenyalat aquestos: - La pedagogia tradicional proposa MODELS - La IMITACIÓ té un paper molt necessari - El mestre fa un paper de MEDIADOR entre el model y el nen - L’escola es proposa com a objectiu ORDENAR LA INTEL·LIGÈNCIA del nen, a través d’exercicis (d’aritmètica, de llengua,...) - La DISCIPLINA és necessària, per controlar laespontaneïtat i els desitjos, i assolir el NIVELL MORAL que es busca. - L’escola es separa del mon real, el filtra sovint per impedir males influències.

2.

3.

4.

Com assenyala Trilla1, quan els autors de l’Escola Nova parlaven de l’escola que volien reformar, l’adjectiu “tradicional” tenia un sentit clar (els matisos variaven segons els autors). Però avui, no està clar el concepte d’escola(o pedagogia) tradicional. Hi distingeix entre 4 accepcions en l’escola tradicional: 1. Escola DEL PASSAT: la que utilitza models del passat (per ex. Els internats dels jesuïtes, els anglesos; el sistema preventiu de S.Juan Bosco...)

1

Trilla, J. Escuela tradicional. Pasado y presente. A Cuadernos de Pedagogía, 253, 14-19.

1

Teoria de l’Educació I

Tema 4

Teresa Romañá

2.Escola OBSOLETA en els mètodes, tècniques didàctiques, formes organitzatives i disciplinàries... Això es defineix per raons psicològiques, tecnològiques (per exemple l’ús de la pissarra davant les noves tecnologies), però també raons socials i culturals (per exemple: els càstigs físics; la separació de sexes; els uniformes escolars...) 3. La gran majoria de les escoles ACTUALS SÓN TRADICIONALS: aquíes vol indicar que queda molt camí per recórrer, degut a la gran quantitat d’inèrcies i contradiccions (per exemple entre objectius i mètodes; entre tecnologies i tècniques didàctiques) 4. Escola DOLENTA: és l’accepció més freqüent, que fa un estereotip i considera l’escola tradicional com un “contenidor de brossa pedagògica”. Exemples d’adjectius pejoratius aplicats a l’escola tradicional:“autoritària, jeràrquica i jerarquitzadora, centrada en el mestre, memorística, verbalista, enciclopedista, pedant, avorrida, classista, selectiva, disciplinària, rutinària, passiva, monòtona, transmissiva, uniformitzadora, despersonalitzadora, repressiva, punitiva, cuartelària, acrítica, dogmàtica, allunyada de la realitat i de la vida...” (Trilla: 17) Darrera tot plantejament pedagògic hi ha una manerad’entendre la infància, què significa ser nen/a. El nen no ha sigut rellevant durant molts segles, pel fet de ser “improductiu”, no aportar a l’economia familiar. De fet, el nen “no ha tingut història” fins ben entrat el segle XVII2, i a penes ha rebut atenció, inclús hi ha hagut indiferència, la qual cosa ha provocat un alta mortalitat durant segles. A partir del segle XVIII, es desenvolupa...