Pell freda

Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficialde senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posterioment, els "citauca".
Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs delsgranotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
Comença un estudi antropològic sobre la relació entre els dos homes. La solitud iuna comunicació que poques vegades és fluïda, fa que esdevinguin més aviat oponents que no aliats en la supervivència. Aquest fet es posa de manifest quan l'irlandès comença a fer l'amor amb l'Aneris i experimenta un plaer absolut.
La relació entre ells cada vegada serà més dura, més cruel, fins el punt de provocar la bogeria i suïcidi d'en Caffó, seguida per una solitud desesperant del'irlandès. Això passa quan li arriba el relleu. Com que no li interessa el més mínim del seu passat usurpa la personalitat de Batís Caffó en el que sembla que sigui una cadena d'usurpacions cada vegada que arriba el nou oficial atmosfèric. En realitat a l'illa mai no hi ha hagut un oficial de senyals.
La novel·la està escrita en primera persona, expressant així els pensaments, adversitats i lluites delprotagonista.
El nom de la granotota "Aneris", al revés es "Sirena"
El nom de l'espècie dels granotots, "Citauca", al revés és "Aquàtic"
| Tenia una corpulència gens menyspreable. | Batís Caffó |
| Orfe irlandès allistat a la resistència. | Kollege |
| Era l'últim gra de sorra d'aquesta platja infinita que es diu Europa. | Kollege |
| Alsud del melic la densitat del borrissol era de jungla. | Batís Caffó |
| En moure's feia pensar en un arbre desarrelat que aprèn a caminar. | Batís Caffó |
| Un home que només buscava viure en pau, lluny de tot i tothom, de la crueltat i els cruels. | Kollege |
| El pit apareixia cobert per una catifa de pèls, que s'enfilaven per les espatlles complantes silvestres. | Batís Caffó |
| Era un d'aquells homes amb els cabells tan espessos que li començaven un parell de centímetres per sobre les celles, molt gruixudes per cert. | Batís Caffó |
| Home honest, sense gaires ambicions. | Kollege |
| Tenia una barba d'estilista clàssic, gens cuidada. | Kollege |

1.Quan elprotagonista arriba a l'illa amb la tripulació del vaixell: Quan arriben al far, veuen que hi ha un home corpulent i deixat
2. El protagonista:
Havia nascut a Irlanda
3. Quan era petit: Vivia en un orfenat fins que un home el va adoptar
4. Quan va ser més gran:
Va col·laborar en la lluita per la independència d'Irlanda
5. La primera nit que el protagonista va ser a l'illa: Vapatir un atac d'unes grans criatures misterioses que tenien mans de granota
6. En les nits successives: Va patir diversos atacs dels monstres
7. El protagonista, al cap d'uns dies:
Va aconseguir capturar un monstre que passejava per l'illa

8. El protagonista va aconseguir refugiar-se al far: Després d'una disputa, va fer un tracte amb el faroner
9. Dins el far, el...