Personalidad juridica

1.1. La personalitat jurídica i les persones físiques
Certament, tot sistema jurídic inclou criteris per a determinar els destinataris
de les seves normes. Ara bé, aquests criterishan anat variant al llarg de la
història, no són iguals per a tots els ordenaments i poden ser objecte de crítica.
Per aquest motiu, les diferents teories de la personalitat jurídicareflexionen
sobre quins tipus d'entitats són adequades per a ser considerades subjectes
normatius.
El punt més clar de consens entre aquestes teories és que tots els éssers humanso persones físiques, sense distinció, tenen personalitat jurídica. Aquesta aparent
obvietat és, sens dubte, un dels avenços morals i jurídics més importants
en l'organització de lessocietats modernes.
La idea que un ésser humà no pot ser considerat pel seu ordenament jurídic
com un simple objecte del Dret (objecte dels drets i obligacions d'altres), sinó
queés un subjecte del Dret (algú apte per a tenir drets i obligacions), ha possibilitat
eliminar institucions com l'esclavitud i denunciar la condició jurídica
de les dones en algunessocietats. Tenim clares raons morals, una vegada assumim
que les persones tenen una dignitat inherent i són finalitats en elles mateixes,
per rebutjar la legitimitat de qualsevolregulació que no en reconegui
la personalitat jurídica. És per aquest motiu que els tractats internacionals de
drets humans estableixen l'existència d'un dret humà a la personalitatjurídica.
En aquest sentit, les persones físiques són les destinatàries naturals de les normes
jurídiques. Això no implica, tanmateix, que tot ésser humà pugui exercir
els drets iobligacions que les normes estableixen. La noció de personalitat
jurídica s'ha de posar en relació amb una distinció fonamental entre les idees
de capacitat jurídica i capacitat d'obrar.