Pestalozzi

PESTALOZZI

Biografia i context històric
Juan Enrique Pestalozzi neix el 12 de Gener de 1.746 a Suïssa i mor el 17 de Febrer de1.827. És un home sentimental i idealista centrat en l’educació del poble. Té una infància que ocorre entre fets que seran de gran significació en la seua vida adulta. El seu pare (metge a Zurich) va morir quan tenia cinc anys d'edat, i la seua família va haverd’enfrontar una difícil situació econòmica. Per aquests fets va prendre a la seua mare, que es dedicava a l’educació, i a una criada com a model de la moral que aspira a desenvolupar en els centres educatius posteriorment.
Es dedicà a l’agricultura, el mitjà més adequat per a regenerar les classes populars.
Va estudiar en Zurich, en 1.775 però no va acabar cap professió acadèmica, encara que posseïauna sòlida formació cultural i era un gran coneixedor de les obres de Rosseau. Va renunciar aviat a la teologia i a l'estat eclesiàstic que al principi li van seduir. Després es va inclinar a l'estudi del dret a fi d'adquirir els coneixements necessaris a l'home polític, al reformador social que aspirava ser.

En 1.780 escriu l’obra "Veladas de un ermitaño". També va escriure “Vigilia de unsolitario”, “Leonardo y Gertrudis”, “Mis indagaciones sobre el curso de la naturaleza en el desarrollo del género humano”, “Como Gertrudis instruye a sus hijos”, “El libro de las madres” y “El canto del cisne”.

Els forts problemes econòmics i polítics de l'Europa del segle XVIII repercuteixen fortament en les comunitats on Pestalozzi pretenia treballar les seues idees. La pobresa generalitzadapropicia la seua il·lusió de crear escoles de producció, on els xiquets orfes puguen, a través del seu treball, educar-se i alimentar-se. El seu primer centre educatiu rep el nom de "Granja Nova", que després de cinc anys va haver de tancar per problemes econòmics. Els seus primers centres educatius fracassen econòmicament, però les experiències que va obtenir serveixen per a nodrir la seua concepciópedagògica.
Zuric, en l'època en què Pestalozzi feia els seus estudis, era un focus intens de vida intel·lectual. Mai “l'Atenes de Limmat”, com la hi crida algunes vegades, havia merescut tant com llavors aquest títol. Era el temps en què Zuric rivalitzava amb Leipzig, i Bodmer amb Gottsched; que els escriptors de Zuric es feien admirar. En 1767, Lavater, amic de Pestalozzi, componia els seusCants suïssos, assaig de poesia lírica popular. En aquest mateix temps *Zurich era el lloc de cita dels poetes d'Alemanya. Allí va estar Wieland, en 1753, gràcies a l'hospitalitat de Bodmer; i abans que ell, en 1750, Klopstock.

Ginebra va condemnar i va expulsar a *Rousseau *però Zuric li va protegir. La joventut universitària, animada pels seus mateixos professors, s'agrupava en societatsd'estudi i de reformes polítiques o socials. Pestalozzi va créixer en aquest mitjà apassionat. Als vint anys s'havia lliurat per complet a les idees noves. Passava per un revolucionari. Amb alguns amics, els “patriotes”, va ser perseguit per prendre part en un fals complot contra la seguretat de l'Estat.
D'aquestes lluites apassionades de la seva joventut, va treure Pestalozzi la fe democràtica que liva animar durant tota la seva vida i van fer d'ell, l'infatigable defensor dels pobres , contra els abusos dels grans a la seva educació. El sentit pràctic li va faltar moltes vegades; en ell s'ajuntaven la voluntat perseverant d'un home, el valor d'un heroi, la sensibilitat i la delicadesa d'una dona i la senzillesa d'un nen.

En el segle XIX s'estableix un corrent pedagògic que ressalta elsaspectes psicològics en l'educació. Es presenta com una necessitat imperant el conèixer al xiquet en totes les seues manifestacions, on es concep a l'educació dins de la tradició de l'acte d’estructuració cognoscitiva. Pestalozzi no és aliè a aquestes expressions socials i culturals, fent innegable la influència de la Il·lustració, de Kant i de Rousseau en la seua obra pedagògica.

En Espanya...