Pilota

Passem ara a conéixer algunes dades sobre la història del joc de pilota. Als dos articles del primer president de la Federació de Pilota Valenciana, que t'oferim tot seguit, pots esbrinar les línies mestres de la història del joc de pilota al llarg dels segles, una història irregular, amb canvis importants pel que fa a la seua pràctica.

"Quan es va crear la Federació de Pilota Valenciana, esféu com a conseqüència de la situació de desconeixement i desatenció existent per part de la Federació Espanyola de Pilota.

Les circumstàncies històriques havien dut la nostra pilota a ocupar un espai molt reduït dins el conjunt de la pilota espanyola, tot i ser l'únic que conservava les arrels de les modalitats clàssiques.

De cap a cap d'Euskal Erria es va jugar originàriament a lesmodalitats que anomenaven a lo largo, tant a mà com amb ferramentes d'allò més variades. Per raons que encara caldria esbrinar, però a les quals no són alienes les climatològiques, i potser les idiosincràtiques, s'imposaren les modalitats de joc indirecte (frontó) i posteriorment amb la introducció del ble, el frontó de dos parets, s'abandonà i s'oblidà el joc directe, fins i tot la meravellosa modalitatde joc de plaça, anomenada rebot.

A la Comunitat Valenciana, la pilota a la llarga va quedar a les arrels més profundes del poble. A pesar que també es jugava a frontó, que ocupà un segon lloc al cor del poble davant el joc directe, el joc a llargues, fins i tot, es féu més curt de dimensions, es va afegir un rebot i un tamborí, i va rebre, per tant, el segell artístic i barroc de l'ànimavalenciana.

El joc a la llarga és l'hereu de les més velles tradicions i així ho podem comprovar al fris grec del s. VI a. de C., que representa dos equips de tres homes, jugant a allò que hui anomenem llargues. Així mateix, hi ha constància de l'afició que pel joc de pilota tingueren homes com Cèsar, Marc Antoni, Sèneca i el mateix Sant Agustí.

La pilota valenciana es troba documentada des del1391, si més no, quan l'Ajuntament de la ciutat de València prohibí jugar a pilota arruladiça, pels carrers de la ciutat, perquè ho feien tants homes que molestaven els vianants.
Mai s'ha deixat de jugar la pilota als carrers dels nostres pobles, al mateix temps que la noblesa ho feia als trinquets. Quan el poble pla guanyà el lloc als nobles aquests fugiren del joc i inclús de l'assistència alstrinquets i començaren a desacreditar-lo, contràriament al País Basc, on la noblesa i la burgesia de Madrid el descobriren i el potenciaren, al temps que l'emigració basca a Amèrica i la incorporació d'interessos comercials específics, permeteren l'expansió geogràfica de la pràctica de les modalitats dites basques (especialment la cesta punta), mentre que la pilota valenciana es tancava dins d'ellai del nostre país. (...)"

Iñúrria, V., El Temps, núm. 230, 14-XI-1988.

"Els de fora i els de dins es plantegen (s'ho plantegen?) la mateixa qüestió en sentir-nos dir això de Pilota Valenciana. És certament valenciana? Per què? Des de quan? ...

Tradicionalment el nom de Pilota mai ha portat el cognom Valenciana, i quan els homes ajustaven i arreglaven partida deien "anem a jugar a pilota",i com a molt concretaven la modalitat: "anem a jugar a ferir, a llargues, a galotxa ...". A cap d'ells se'ls haguera acudit que eixos jocs no foren valencians. (...)

Per què, doncs, diem Pilota Valenciana? Jo crec que es tracta d'un acte inconscient d'afermació nacional i diferencial del poble valencià, a qui tant li costa reconéixer-se a si mateix i que sempre es troba a la recerca del QUISÓC.

No existeix cap manifestació esportiva que puga representar el nostre poble com ho fa la Pilota Valenciana, però encara resta molt per estudiar i analitzar històricament i etnològica sobre el nostre esport. (...) Darrerament, amb el seu reviscolament, la creació de la Federació de Pilota Valenciana, els contactes amb el poble basc, el recolzament de la premsa local i d'algunes emissores...