Plató
Páginas: 2 (336 palabras)
Publicado: 31 de octubre de 2010
Carolina Pérez Echavarría
El següent text pertany a Plató, concretament als diàlegs de maduresa (Fedó) on trobem el pensament de Plató expressat en tota la seva dimensió.
...“Éspossible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l'ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai nopodrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afirmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més amés, si sobrevé qualsevol malaltia, ens impideix anar a la captura del que és real. Ens omple d'amors i de desigs, de temors de fantasmes de tota mena i d'un munt de nicieses, de talmanera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a pensar...”
Al text s'exposa sense dubte la relació que creu Plató que existeix entre cos-ànima. És unarelació poc beneficiosa, ja que per dir-ho d'alguna manera l'ànima es troba condemnada a no poder gaudir de la veritable saviesa per culpa del cos, el qual ens impideix tant deixar lescoses materials les quals necessita per a subsistir com ximpleries referents als sentiments que ens provoca en relació amb els altres éssers humans(amor, tristesa, felicitat...).
Per aPlató, les persones no han de témer la mort i encara menys ho ha de fer un filòsof, perquè de certa manera ell podrà gaudir de totes aquelles respostes que s'ha plantejat durant la sevaexistència, més ben dit durant la vida del seu cos. És la mort l'única manera de trobar-ne la veritat desitjada, aquella que t'omplirà de felicitat, felicitat que has buscat fins al moment ique no havies trobat perquè simplement el teu cos no et deixava, ja que així ha de ser la seva naturalesa. La funció del cos és en realitat ser un obstacle per als nostres somnis.
El següent text pertany a Plató, concretament als diàlegs de maduresa (Fedó) on trobem el pensament de Plató expressat en tota la seva dimensió.
...“Éspossible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l'ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai nopodrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afirmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més amés, si sobrevé qualsevol malaltia, ens impideix anar a la captura del que és real. Ens omple d'amors i de desigs, de temors de fantasmes de tota mena i d'un munt de nicieses, de talmanera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a pensar...”
Al text s'exposa sense dubte la relació que creu Plató que existeix entre cos-ànima. És unarelació poc beneficiosa, ja que per dir-ho d'alguna manera l'ànima es troba condemnada a no poder gaudir de la veritable saviesa per culpa del cos, el qual ens impideix tant deixar lescoses materials les quals necessita per a subsistir com ximpleries referents als sentiments que ens provoca en relació amb els altres éssers humans(amor, tristesa, felicitat...).
Per aPlató, les persones no han de témer la mort i encara menys ho ha de fer un filòsof, perquè de certa manera ell podrà gaudir de totes aquelles respostes que s'ha plantejat durant la sevaexistència, més ben dit durant la vida del seu cos. És la mort l'única manera de trobar-ne la veritat desitjada, aquella que t'omplirà de felicitat, felicitat que has buscat fins al moment ique no havies trobat perquè simplement el teu cos no et deixava, ja que així ha de ser la seva naturalesa. La funció del cos és en realitat ser un obstacle per als nostres somnis.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.