Plató

Tema 3. Plató
1. Vida, obra i objectius
El seu veritable nom era Aristòcles (427-347 Atenes), provenia de una família aristòcrata. Va ser deixeble de Sòcrates. Va intentar posar el model polític(utopia) que volia a Siracusa, però va fracassar tres vegades i va tornar a Atenes i va formar una escola al costat del temple dedicat a Academ. Això dona lloc a l’escola platònica→ ACADÈMIA. Allà ésreunia amb els seus deixebles i els formava en la virtut.
La seva obra és divulgativa dels seus pensaments. Ell va ser el gran escriptor del estil diàleg. La figura principal és Sòcrates que expressa les idees de Plató:
* Diàleg de joventut: apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores i República I.
* Diàleg de transició: Gòrgies, Menó i Cràtol.
* Diàleg de maduresa: Repúnlica (II-X),Fedre, Fedó, Banquet.
* Diàleg de vellesa: Parmènides, Teetet, El Sofista, Eileu, Timeu.
El principal objectiu de Plató va ser la formació dels joves per a que fossin savis, autèntics filòsofs i bons governants. Les seves influencies són:
* Pitàgores: Teoria antropològica dualista (cos i ànima) i el concepte de catarsi(purificació)
* Parmènides: Característiques de l’esser (immutables,eternes). Les vies de l’opinió i la veritat.
* Sòcrates: Rep el rebuig als sofistes i el seu mètode de diàleg
* Anaxàgores: Rep el noûs (intel·ligència que ordena el mon), que ellanomena demiürg

2. la metafísica (ontologia)
L’arkhé de Plató són les idees, que són realitats objectives, ideals, eternes, immutables, úniques i abstractes.
La seva ontologia es dualista, hi ha dos mons:* Món de les idees: Conté totes les idees que poden existir. intel·ligibles (nomes es poden comprendre amb la raó). Aquest mon és la veritable realitat, model del món sensible i es lliure de canvis.
* Món de les coses: És el mon sensible , el podem percebre,creat pel demiürg.
Per ajuntar aquest dos mons s’elabora la teoria de les idees que diu que la idea existeix i és més reals que elsobjectes físics, ja que són eternes i immutables. D’aquesta teoria sorgeix la teoria de la participació i la teoria de la imitació.
* La teoria de la participació: Les idees del mon intel·ligibles estan jerarquitzades. Les coses participen amb les idees que estan incloses en la seva pròpia essència)
* Teoria de la imitació: Les coses imiten a les idees però mai poden ser iguals. Les ideesexisteixen fora del mon sensible i son anteriors a aquet. Existeixen d’una manera real.

Comparació del mite de la caverna i símil de la línia
m. de la caverna | Objecte del coneixement | Tipus de coneixement |
Sol | Idees de bé | Intuïció(Noesi) |
Coses naturals | Idees | |
Reflex de les coses | Entitats matemàtiques | Raonament(dianoia) |
Coses artificials | Coses naturals, éssersvius, objectes artificials | Creença (pistis) |
Foc | | |
Ombra en la paret | Imatge del objectes | Sensació (Eikasia) |

3. teoria del coneixement. (epistemologia)
El símil de la línea: és un recurs que utilitza Plató per explicar com funciona el coneixement humà, per arribar a la veritat necessitem una força eròtica (amor). L’amor platònic és l’amor a la veritat.
La Dialèctica dePlató és un procés vital/intel·lectual per tal d’arribar al coneixement de la veritat i poder alliberar-se. Pot ser ascendent i descendent.

* Eikasia: coneixement basat en la percepció sensible.
* Pistis: poder donar explicacions de les coses perquè les hem observat diverses vegades.(no científic, opinió personal)
* Dianoia: utilització del coneixement mitjançant el raonament.
*Noesi: Contemplació intuïtiva, directa, de les idees del mon intel·ligible.

Teoria de la reminiscència: (anamnesi) “conèixer és recordar”. Donat que l’ànima és preexistent ja ha contemplat totes les idees i el que cal és recordar. Ho explica amb el mite del carro alat.
4. Antropologia
És dualista, l’humà està format per ànima i cos, i espiritualista, la part de l’anima és la més important....