Plató

PLATÓ

1. Plató  (428-427 aC. – 347 aC.) El seu pensament evolucionà al llarg de la seva vida. La teoria proposada i defensada en un moment de la seva vida és qüestionada a conseqüència de noves vivències i reflexions.

Context vital  Als 20 anys, i per tal de preparar-se per a l’objectiu de la seva vida, l’activitat política, començà els seus contactes amb Sòcrates.
Derrotada Atenesl’any 404 aC els vencedors espartans imposaren un règim no democràtic i en el govern del qual participaven dos parents de Plató, d’això en quedà força desencisat. Hi va haver un segon daltabaix polític que va fer desistir el seu interès per els afer públics i preocupar-se per qüestions més teòriques.
L’herència de Sòcrates deixava com a concepció de la filosofia una activitat dinàmica en què de lamútua interacció en podia sorgir a veritat.
Plató va emprar sempre la dialèctica o “art del diàleg” com a camí cap a la veritat i el va considerar un mètode propi i característic de la seva activitat filosòfica. En la dialèctica, la confrontació entre dues posicions canvia ja que cadascuna influeix en la contrària.
Arran de la mort de Sòcrates, Plató va emprendre diversos viatges i va prendrecontacte amb altres cultures. En la seva primera visita a Sicília es va relacionar amb la comunitat pitagòrica de Tàrent on li van mostrar que és possible un coneixement sòlid i indiscutible. Dels pitagòrics en va prendre la idea de la immortalitat i la transmigració de les ànimes, l’explicació del món sensible mitjançant entitats matemàtiques i la manera de viure de la filosofia. L’herènciasocràtica es va ampliar amb el saber matemàtic dels pitagòrics.

L’acadèmia  Plató fundà l’escola que es convertirà en el centre de vida intel•lectual al llarg de molts segles: l’Acadèmia (inspirada en comunitats pitagòriques però de llibertat intel•lectual). Per contra de l’educació sofista, s’estudiaven una gran quantitat de matèries (considerades imprescindibles per a formar homes veritablementvàlids per a la política, però com a conclusió dels seus estudis sempre hi havia la filosofia). L’objectiu era fonamentar la possibilitat de la veritat absoluta (ja que considera insostenibles el relativisme i l’escepticisme dels sofistes).

2. La teoria de les idees  el pensament de Plató estava estructurat en: teoria de les idees, que és las seva visió de la realitat; la teoria del coneixement, enla qual ens explica com podem accedir a les idees; la concepció de l’ésser humà; i finalment, l’ordenació política del seu Estat perfecte.

El món de les idees i el món de les coses  Plató crea una síntesi filosòfica que té com a element fonamental la teoria de les idees.

TEORIA DE LES IDEES: aplega la concepció de Parmènides segons la qual l’autèntica realitat és eterna i inamovible iaplega també l’afirmació d’ Heràclit sobre el perpetu fluir de les coses. Plató ofereix una solució conciliadora a l’oposició permanència-canvi.
En resum: veure amb els ulls de la ment és conèixer els models, les formes, l’essència de les coses, allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus: la seva idea.
- El mot idea deriva de la paraula indoeuropea véidos, que significava “visió ambels ulls de la ment”.
La teoria de les idees afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic, que són idees del món intel•ligible.
- Exemple: els objectes i fenòmens que ens envolten (casa meva, l’arbre que he plantat, la tristesa pel teu comiat) són canviants i contingents. La casa es pot ensorrar, l’arbre pansir-se, latristesa esvair-se. I és que només són còpies o imitacions sobre la veritable realitat.

En conseqüència, podem dir que la teoria postula l’existència de dos mons: el món de les idees i el món de les coses.

La teoria té dos vessants:
1. El vessant lògic identifica les idees, formes o “universals” amb els conceptes generals.
EX: jo puc collir una gran pluralitat de flors, però el...