Plató

En aquest diàleg de Plató es fa referència a com l'ànima es veu empressonada dins del cos, ja que el cos, té necessitats i desitjos, que guien a l'anima, i aquesta es veura infetada pel cos, ja quel'ànima no és divina, pura i uniforme, tot i que l'ànima prové, parlant míticament del lloc del cel.
"Veritat": que el que ha de fer, el que creu que estarà bé, que li dictarà el cos.
"Ànima": és lapart de nosaltres que ha vist l'eide i fa que reconegem la cosa, a la terra.
"Opinions":
"El que és diví, pur i uniforme": Totes les coses del cel, els eides.

En aquest diàleg de plató, parlasobre com l'anima queda empressonada al cos, i designem ànima la part de nosaltres que ha vist l'eide. Plató designa eide com tot allò que no és perceptible per la vista, sino per la partintel.lectual. En els diàlegs de Plato es distingeixen dos mons, el món sensible, que es el món de la terra, i el món intel.ligible, per tant formara part del món intel.ligible, que és el món del cel. Perol'ànima no es trobara en el cel dels eides, perque ànima no es eide, per això diem que l'ànima es troba al lloc del no "cel", per tant veiem que és la part de nosaltres que veu l'eide, degut a això quanreconeixem la cosa és perque alguna part de nosaltres en porta a recordar la precència de l'eide corresponent. Reconeixem la determinació de les coses, els eides, perque quan coneixem, reconeixem ireconeixem aquestes determinacions. Aquest reconeixer significa (i demostra) que l'ànima no prové del món del cel, del món dels eides, sino que desginem el lloc d'on prové i on es troba, com he ditabans, al lloc del no "cel". L'ànima és inmortal, ja que inmortal vol dir que no es enlloc, ni en l'espai ni en el temps, i com els eides no desapareixen mai, són sempre, l'ànima també, perque podriem dirque d'alguna manera també prové d'aquest "cel"
Quan diem que coneixer és recordar, és perque la precència de les coses ens fa vindre al cap la precència de l'eide corresponent i si recordem és...