Plató

http://www.alcoberro.info/planes/plato22.html
5. Creus probable que els governants i els filòsofs s’identifiquin? ¿Ho consideres
desitjable?
No és probable. Els governants han d‘atendre d‘una banda al programa o ideologia mitjançant la
qual han assolit el poder, però també, si es tracta d‘una democràcia, han de fer front a les
demandes contradictòries dels diferents sectors socials (perexemple si vol acontentar els sectors
ecologistes ha de suprimir llocs de pàrquing i fer més zones blaves per restringir el trànsit de cotxes
que ocupen carrers i contaminen). Per tant, ha de negociar amb els diferents ―desigs‖. Ha de fer
veure que acontenta tothom si vol continuar governant i guanyar les properes eleccions. Ha de fer
veure que dóna a cadascú almenys part d‘allò que sol•liciten.En canvi el filòsof, segons Plató, està
guiat per l‘amor a la veritat, i sovint això suposa atendre a allò que convé a la societat malgrat
calgui prendre mesures impopulars per a la majoria de la població. Per què? Perquè la veritat
(benefici a llarg termini) està renyit amb les comoditats a curt termini o plaers immediats. Així
doncs, és molt probable que la ―puresa‖ dels objectius del filòsofno s‘atinguin amb els ―capricis‖ o
demandes dels governats, doncs no sempre estan conscienciats de la veritat o d‘allò que convé més
a llarg termini i no estiguin disposats a esforçar-se perquè els seus fills heretin una societat menys
contaminada, per exemple.
És desitjable? Depèn. El governant s‘ha de fer respectar pel poble, mitjançant el seu rigor, la seva
seriositat; que no canviïd‘opinió o aduli el poble quan hi ha manifestacions de descontentament
dels sectors afectats per les seves mesures de govern. El governant s‘ha de guanyar el prestigi i
demostrar que una mesura impopular a curt termini pot ser beneficiosa pel conjunt de la població
més endavant. Per tant, el governant ha de tenir unes habilitats grans de pedagogia, de persuasió.
Però si el governant s‘entesta enprendre mesures impopulars ―pel bé del poble, però sense el
poble‖ i ho intenta imposar per la força, a causa de ―la puresa dels objectius‖, o d‘una suposada
veritat, es pot tornar un governant-filòsof autoritari, fanatitzat, autista i, fins i tot cruel si intenta
eliminar per la violència i la força tot vestigi de discrepància i dissidència.
En definitiva, la suposada saviesa que té el filòsof espot entendre de dues formes: la veritat
(episteme) dels objectius o fins i prou, o bé també la veritat dels objectius però també dels mitjans
per aconseguir-ho

4 (2 punts)
Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció del coneixement que es
pugui trobar en la història de la filosofia.
El problema del coneixement en la filosofia grega ja va interessar als filòsofsantics des dels seus
inicis. En interessar-se pel funcionament de la physis (naturalesa), ja van adonar-se que aquesta
canvia constantment i que a través dels sentits només copsem aspectes parcials, fragmentaris,
efímers i passatgers. Per tant, no aconseguim tenir una visió estable i global sinó només efímera
(fenomènica). A aquest tipus d‘informació la varen anomenar OPINIÓ. Opinió o DOXA témés aviat
un significat pejoratiu: inestable, pobra, enganyadora, falsa, etc...
Va ser sobretot a partir d‘Heràclit i Parmènides que la filosofia es va centrar en aquest aspecte, en la qualitat de les nostres informacions, tot distingint entre la informació que rebem a través del
sentits (DOXA-opinió), i la raó. Els sentits ens subministren una informació canviant, contradictòria
(elscontraris com ells deien) mentre que la raó busca l‘estabilitat mitjançant un procés d‘abstracció,
més enllà dels sentits (metafísica). La raó depura tot allò que canvia i fixa aquells aspectes que
sempre perduren. Heràclit ho va anomenar ―harmonia de contraris‖ i Parmènides ―ser‖.
L‘oposició entre sentits i raó va ser una constant en la literatura filosòfica. Els sentits es van
associar amb el...