Politica

Política econòmica: (22/02/11)

- 1945-1975 Extraordinari creixement del 4% del PIB anualment:
- 30 anys de creixement a un ritme important gràcies en part per l’aportació del Pla Marshall a partir de 1945.
- Es produeix un creixement del sector públic i una llarga durada de consens social, es posa fi els conflictes laborals i a la lluita de classes entre obrers i empresaris al’Europa Occidental.
- Molt important l’escolarització dels joves que comencen a estar més preparats. Desapareix pràcticament l’analfabetisme.

- A / de 1945 sorgeix un nou model de política econòmica que obté bons resultats. També hi ha factors negatius però els seus afectes són inferiors ( crisis, guerres, explotació colonial)
- El model de 1945 sorgeix d’una nova teoria econòmica......Keynes, econòmic anglès n’és el principal ideòleg.
- Juntament amb Keynes trobem a Michel Kalecki, Myrdal, Robinson y Sraffa:
- Aquests demostren que la teoria del equilibri i liberalisme econòmic només es produeix casualment. Els equilibris automàtics i autònoms només poden passar excepcionalment. El món econòmic tendeix al desequilibri i a la crisis.
- Aquests autors critiquen els modelseconòmics del moment. El model liberal n’era un: pensar que els equilibris són autònoms i no intervenir en l’economia. Per ells aquest model porta a la crisis de 1929.
- Un altre model criticat és del model de planificació central. És un model massa simple. L’economia és massa variada perquè aquest model funcioni. S’hi s’aplica aquest model l’economia no es desenvolupa totalment. En aquell momentnomés s’aplicava a la Unió Soviètica, Europa de l’Est i alguns països asiàtics. Finalment diuen que aquest model pot ser vàlid per aixecar un país arruïnat després d’una gran crisis, revolució o guerra.
- L’últim model que critiques és el model autoritari i feixista. En aquest l’estat decideix i controla els preus, salaris, producció, sindicats.... Es donava abans de la 2GM a Itàlia,Alemanya....

“ Segons els nous teòrics de l’economia els models criticats no competeixen entre ells solament econòmicament sinó també militarment “

- Finalment no critiquen sinó que observen el model de Pacte Social: Aquest es dóna a països nòrdics, als països baixos i a Suïssa. Són països democràtics amb governs de col·lisió i sense majories absolutes. Els governs de col·lisió no fan grans canvis nigirs en l’economia perquè governen amb col·lisió. Els grans girs i canvis de rumb en una economia només fan que generar incertesa i desajustos i només passen en governs de majoria absoluta.

- Model de 1945 es basa en la crítica dels tres models mencionats principalment i amb l’observació de l’últim. A/ de 1945 es formulen uns objectius de l’economia:

1) Plena ocupació de factors productius( inclòs el treball ). Abans no era un objectiu sinó un resultat.

2) Creixement econòmic. Abans era un resultat de l’equilibri, no un objectiu.

3) Redistribució de la renta ( estat del benestar )

4) Equilibri intern: Cal reduir la inflació, no fins a 0, inflació moderada pot ser estimulant. Equilibri dinàmic dels preus.

5) Equilibri extern: Balança de pagaments equilibrada.

-Després d’aquests objectius es produeix una nova formulació dels instruments i canvis d’utilitat d’aquests. Principalment els instruments ja no són monetaris. Keynes diu: Els diners tenen la seva pròpia evolució, la seva pròpia dinàmica.
- Posen en primer pla polítiques fiscals de ingressos i despeses. Gran tema serà el finançament del sector públic. Prèviament ja existia però era de formadescentralitzada (excepte França).
- Hi ha un tercer sector, apart del públic i privat, que és el cooperatiu. Són les empreses cooperatives/col·lectives: caixes, mútues........ que avui en dia estan desapareixen.
- Comencen a haver plans territorials, no solament urbanístics. Es produeixen grans construccions a nivell estatal; oleoductes, xarxes hidràuliques, carreteres nacionals, comunicacions........