Polítiques educatives amb el poble gitano

TREBALL DE RECERCA DEL DEA

POLÍTIQUES PÚBLIQUES EDUCATIVES
ENVERS EL POBLE GITANO:
ESTUDI LONGITUDINAL

MANUELA FERNÁNDEZ RUIZ
DOCTORAT DE CIÈNCIA POLÍTICA I DE L’ADMINISTRACIÓ
DEPARTAMENT DE DRET CONSTITUCIONAL I CIÈNCIA POLÍTICA
UNIVERSITAT DE BARCELONA
OCTUBRE DE 2009
ÍNDEX

1. Introducció... 3

2. Justificació de la investigació... 9
2.1 Marc polític i jurídic... 103. Objecte d’estudi... 23
3.1 Objectius de la recerca... 23
3.2 Hipòtesis i variables... 24
3.3 Metodologia... 25

4. Estudi longitudinal: evolució de la política educativa vers el poble gitano... 26
4.1 La Pragmàtica de 1499: l’inici de la política d’expulsió i de segregació... 28
4.2 La Pragmàtica de 1783: l’inici de la política assimilació forçosa... 364.3 Polítiques públiques envers el poble gitano a la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista... 42
4.4 La Constitució de 1978: l’inici de la política d’inclusió... 48
4.5 Estratègia de la política educativa vers el poble gitano a l’Estat... 62
4.6 Estratègia de la política educativa vers el poble gitano a Catalunya: l’inici de l’acció afirmativa... 714.7 El rol dels actors polítics: l’acció col·lectiva gitana... 87

5. Conclusions... 94

6. Bibliografia... 105
1. Introducció

Avui dia ens trobem amb diferents grups culturals i minories que són destinatàries de diferents polítiques públiques nacionals. Entre aquests, trobem a Catalunya al poble gitano, com una minoria o grup cultural minoritari, amb ciutadania espanyola oeuropea[1]. Hi ha veus des del propi poble gitano que plantegen que a més d’una minoria és un poble sense territori, tot i que sense reconeixement legal real.

Tanmateix, i principalment a institucions internacionals com l’OSCE, el COE, el Parlament Europeu o la Comissió Europea, s’identifica el poble gitano com la minoria ètnica autènticament europea més nombrosa, amb una població que arriba als10.000.000 de persones a l’Europa dels 27 i a uns 12.000.000 al món. De manera que tot i no haver un reconeixement formal i legal, sí que n’hi ha informal, i trobem molta producció d’informes, recomanacions i resolucions adreçades als Estats, per tal que implementin diferents accions, programes i projectes mitjançant les seves polítiques que tinguin en compte aquesta producció temàtica entorn el poblegitano, i per tant la seva especificitat. Amb la posada en marxa del procés de construcció europea, les Directives són els instruments que obliguen als Estats de la Unió a legislar de manera concreta, i donant comptes. Tot i que no existeix cap Directiva específica per al poble gitano, sí que el treball de part dels grups parlamentaris europeus indica que es tendeix cap a aquesta línia, per tald’intentar equilibrar la situació de milions de persones gitanes a l’Europa comunitària; situació que si bé és molt diferent, heterogènia i diversa, coincideix en allò bàsic: pobresa, exclusió, discriminació i manca de reconeixement cultural i polític.

Per tant, el poble gitano ha passat a formar part de l’agenda europea, fent-se el passat 16 de setembre de 2008 el primer Roma Summit[2] a Brussel·lesorganitzat per la Comissió Europea. Tenint en compte que hi ha població gitana a tots els Estats, i que l’Estat espanyol és un dels països de l’oest europeu amb més nombre de població gitana (entorn les 800.000 persones), Catalunya ha fet un pas endavant en quant a polítiques dirigides al poble gitano.

Però aquestes polítiques estan lluny de partir d'un model comú d'abordatge de lesproblemàtiques del poble gitano, tot i que aquestes problemàtiques siguin molt similars, com per exemple en el camp de l'educació, que salvant la diversitat de sistemes educatius europeus, i la pròpia diversitat interna del poble gitano, és un àmbit on el poble gitano comparteix elements comuns entorn l'exclusió i la desigualtat educativa: absentisme, abandó, fracàs escolar. Pel moment, l’única...