Pronuncia es i os

Com a norma general, la lletra “E” es pronuncia oberta [ε] en els casos següents:

A) Quan la vocal de la síl·laba següent és una “i”: conveni, dèbil, ètic, medi, evangeli,obsequi,tedi, premi,misteri, neci, exèrcit, col·legi …

B) Quan la vocal de la síl·laba següent és una “u”: ingenu, perpetu, molècula, fècula, cèl·lula, pèrdua…

C) En quasi totes les paraules esdrúixoles: època,matèria, anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, paciència, ciència, mil·lèsima, centèsima, pèrdua, pèrgola, telègraf…; i en bona part de les paraules planes: pètal, trenta, mestre, negre, ceba…; terminacionsplanes: -ECA (beca, gresca, fleca, seca, biblioteca, hipoteca...); -EDA (bleda, fageda, arbreda, galleda, moneda...); -EGA (doblega, mastega, navega. rosega, estossega…); -EJA (barreja, enveja,neteja…); -ENÇA (aparença, creixença, naixença, llença…) [En canvi: -ELLA> [e]: anella, ella, paella, capella, cistella, costella, escudella, estella…// [ε]: abella, orella, parella]

D) Davant de “l” o“l·l”: cel, mel, vel, tel, rebel. arrel, caramel, cel·la, novel·la, selva, vela, belga...

E) Davant de –rr-: serra, terra, gerra, guerra, ferro, esquerra, xerra…

F) Davant de “r” seguida deconsonant: fred, certa, vèrtex, perdre, comerç, verge, perla, hivern… [vs “r” davant consonta “labial”> [e]: herba, terme, serp, cérvol]

G) En noms i adjectius amb el grup consonàntic –NDR-: i en lamajoria de verbs acabats en –NDRE: cendra, tendre, gendre, divendres; comprendre, prendre, suspendre, vendre

H) En algunes paraules que tenen el diftong decreixent –eu: deu, fideu, museu, peu, preu,europeu, seu, creu… [vs > mots amb [e] tancada: breu, greu, neu, meu...]

Com a norma general, la lletra “o” es pronuncia oberta [ɔ] en els casos següents:

A) Quan la vocal de la síl·labasegüent és una “i”: oli, elogi, dosi, ordi, divorci, lògica, elogi, misògin, eòlic, tònic...

B) Quan la vocal de la síl·laba següent és una “u”: mòdul, còmput, cònjugue, corpus, innocu…...