Proteinas i cancer

Proteïnes al càncer
La base del funcionament dels éssers vius (i de totes les cèl·lules des dels nivells més bàsics, a nivell molecular fins a nivell cel·lular i com a organisme) són les proteïnes.
Les proteïnes estan determinades per l'ADN, el qual té la informació necessària per sintetitzar-les i un cop sintetitzades, aquestes proteïnes expressen o fan visible el caràcter que determinaaquest gen.
A la cèl·lula hi ha un nucli al qual es condensa tot el DNA (totes les cèl·lules del nostre cos tenen la mateixa informació: tota, tots els gens) però la tenen en forma de cromatina laxa o condensada depenent de si una cèl·lula necessita expressar aquestes proteïnes o no.
Per exemple, una cèl·lula del múscul necessitarà una gran quantitat de proteïnes relacionades amb la contracciómuscular i per això tindrà els gens que codifiquen les proteïnes de la contracció en forma de cromatina laxa, de manera que es pugui fer una còpia d'aquest gen a un RNAmissatger i que aquest sigui traduït en una proteïna. 
Una cèl·lula del fetge (el productor de la insulina) necessitarà produir molta quantitat d'aquesta proteïna i per tant també tindrà aquest gen en forma de cromatina laxa.
En canvila cèl·lula del fetge no necessitarà la informació que li proporciona el gen de la proteïna de la contracció muscular, ja que no necessita aquesta proteïna. 
Per tant, tindrà aquest gen en forma de cromatina condensada, de manera que no pot ser traduït a RNAmissatger i, com està més condensat, ocupa menys espai.
I, de la mateixa manera, una cèl·lula del múscul tindrà el gen de la insulina enforma de cromatina condensada i no produirà aquesta proteïna, ja que no la necessita.




SÍNTESI DE PROTEÏNES
El procés pel qual una proteïna és sintetitzada és el següent:
TRANSCRIPCIÓ: es du a terme al nucli
El gen específic del DNA (dues cadenes de nucleòtids en forma de doble hèlix) que codifica la proteïna desitjada és traduït a RNA missatger, que és una sola cadena de nucleòtids.
Aixícom el DNA està format per els nucleòtids A, T, G i C; l'RNA està format per A, U , G i C ( en comtes de Timina, té Uracil) però tot i així les seqüències són molt semblants.
Un cop tenim el RNAmissatger, aquest surt del nucli a través dels porus nuclears i arriba al citoplasma.
Al citoplasma s'acopla entre les dues subunitats d'uns orgànuls (ribosomes) i comença el següent procés de la sínteside proteïnes (traducció).
 
TRADUCCIÓ: es fa als ribosomes, situats al citoplasma.
Els ribosomes tenen al mig la cadena de RNAmissatger i formen el complex de traducció.
També tenen uns RNA de transferència de diversos tipus.
L'RNA de transferència té:
a un extrem, un triplet de nucleòtids (que és complementari a l'RNAmissatger i s'hi acopla)
a l'altre extrem, un aminoàcid (que és la unitatbàsica de les proteïnes)
Llavors els RNA de transferència es van unint a la cadena de RNAmissatger per mitjà del seu triplet de nucleòtids, que han de ser complementaris.
I depenent del triplet de nucleòtids que sigui, l'aminoàcid que tingui l'RNA de transferència serà un o altre.
Llavors a mesura que es van afegint RNA de transferència a la cadena de RNAmissatger, els aminoàcids de l'RNA detransferència es van ajuntant i formen una seqüència de aminoàcids, que és una proteïna.
Com que els diferents aminoàcids estan determinats per el diferent triplet que té l'RNAmissatger, la proteïna resultant estarà formada per una seqüència d'aminoàcids determinada i dictada per l'RNAmissatger, que ve del DNA.
Aquí es veu la importància de que el DNA té la informació exacta per sintetitzarproteïnes, que fan totes les funcions a nivell cel·lular. I tot el procés de  transcripció i traducció és imprescindible que tot surti bé i no hi hagi cap error ni intercanvi, ni supressió ni adició de nucleòtids, ja que si no, la proteïna resultant no serà la mateixa, quedarà malmesa i la seva funció no es podrà dur a terme, causant un problema més o menys greu, depenent de la importància d'aquesta...