Psicología del lenguaje

PSICOLOGIA DEL LLENGUATGE

TEMA 1: LA PSICOLINGÜISTICA

Des de la psicologia existeixen múltiples definicions de llenguatge. La definició que s’adopta depèn en gran part del marc teòric des del qual es du a terme l’estudi. En aquest sentit trobem 2 marcs teòrics principals:

1. MARCS TEÒRICS EN L’ESTUDI DEL LLENGUATGE
1.1. EL FORMALISME (Chomsky)

Defineix el llenguatge com un conjuntfinit o infinit d’oracions de longitud finita o construïda a partir d’un conjunt finit d’elements.
Aquesta definició veu el llenguatge com un sistema formal. L’èmfasi d’aquesta definició es troba en les propietats estructurals del llenguatge.
El formalisme va ser i és el punt de vista dominant de la psicologia cognitiva.
Des d’aquesta perspectiva, el formalisme que estructura, organitza icaracteritza el llenguatge és la sintaxi.
L’estructura sintàctica (o la seva manca), determina si un sistema de comunicació és un llenguatge o no ho és. A partir d’això es pot concloure que el llenguatge és una capacitat específicament humana, ja que apareix gràcies a una mutació en l’evolució, o discontinuïtat evolutiva (postura innatista).
En aquest sentit, el llenguatge no seria un sistema decomunicació, sinó un altre tipus de capacitat diferent que permet l’abstracció de l’entorn i la creació de models mentals més elaborats que els d’altres espècies, és a dir, la causa del desenvolupament extraordinari de la ment humana, cosa que ens diferencia de les altres espècies.

1.2. EL FUNCIONALISME (Vigotski)

El funcionalisme emfatitza la funció del llenguatge com el seu aspecte principal.Per als funcionalistes el llenguatge és essencialment un sistema de comunicació.
Vigotski assenyalava que l’aprenentatge del llenguatge es pot explicar a partir de l’assimilació de la cultura, de manera que depèn principalment de la interacció entre l’ésser humà i el seu entorn cultural per un cantó, i de la interacció entre les diferents capacitats cognitives per l’altre. Aquesta interaccióafavoreix tant el desenvolupament cognitiu com el desenvolupament del llenguatge.
Des d’aquesta perspectiva, el que caracteritza el llenguatge és el significat, entès com un element generat dinàmicament en l’ús del llenguatge (i no com un element estable). Per als funcionalistes, la sintaxi emergeix del mateix discurs.
Des del funcionalisme, es considera que la funció del llenguatge humà i delssistemes de comunicació animal és la mateixa: la comunicació. Alguns autors assenyalen que el cervell dels grans primats té estructures semblants a les que en el cervell humà es dediquen al llenguatge. El cervell humà senzillament està més desenvolupat.




2. PSICOLINGÜISTICA RECENT

L’inici de la psicolingüística, entesa com a disciplina científica, arriba a mitjans del s. XX juntament ambl’eclosió del paradigma cognitiu. Des de llavors, ha establert diferents línies de recerca entorn als 3 eixos principals que componen l’estudi del llenguatge: comprensió, producció i adquisició.
La psicolingüística recent ha tingut 4 etapes principals.

2.1. L’ETAPA LINGÜÍSTICA (Finals dels anys 50)

Chomsky va definir els objectius de la lingüística següents:
Sintetitzar el coneixement delparlant i de l’oient.
Explicar l’adquisició del llenguatge
Descriure el conjunt de regles que defineixen la gramàtica.

En relació al boom del cognitivisme, va aparèixer la metàfora de l’ordinador, des de la qual es definien els processos mentals (inclòs el llenguatge) en termes funcionals, sense necessitat d’atribuir cap paper als aspectes de significat.
La perspectiva lingüística va serhegemònica durant aquest període.

2.2. L’ETAPA DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA (A partir dels anys 70)

Durant aquesta etapa el desenvolupament de la psicolingüística es caracteritzava pel domini de la psicologia cognitiva. El llenguatge es va conceptualitzar com un procés cognitiu més i es van estudiar les relacions entre el llenguatge i la cognició. La majoria d’experiments es van centrar en...