Psicologia Del Desarrollo

La psicologia del desenvolupament s’ocupa d’estudiar els canvis conductuals i psicològics de les persones, durant el període que s’estén des de la concepció fins a la seva mort, i en tot tipus d’ambients, tractant de descriure’ls i explicar-los en relació amb el propi subjecte, així com en relació amb les diferències que existeixen entre ells.
El desenvolupament es realitza seguint unes etapes,cada etapa té unes característiques pròpies, són correlatives i son permanents.
Desenvolupament de 0-2 anys
En els primers anys de vida l’ésser humà es molt moldejable
Dels 0 als 6 mesos Freud anomena aquest període oral-incorporatiu, els esdeveniments més importants giren al voltant de l’alimentació. La primera necessitat del nen és menjar, però no només la succió alimentària és plaent, sinóel fet de succionar, mamar o xumar. A mesura que el lactant creix i madura comença a portar tots els objectes a la boca, aquesta activitat és de plaer i coneixement.
Dels 6 als 12 mesos Freud anomena el període oral-sàdic, es crea la primera situació de conflicte. El nen troba el plaer en mossegar i ja distingeix la seva mare i la vol per totes les satisfaccions, al mateix temps sent ràbia perquèen ocasions li treu el pit. Aquest esquema d’amor i odi, es diu que de la solució d’aquest conflicte en depèn, el fet de que el nen desenvolupi la seva capacitat d’estimar o que al contrari creï nous conflictes.
En l’autoimatge que es la representació que cadascú té d’ell mateix, és a dir, com es veu, al voltant dels 21 mesos es reconeix al mirall. Cap als dos anys, ells ja saben si són nen onena.
Erikson denomina aquesta etapa confiança bàsica davant la desconfiança. El bebè neix dins d’un món social que aprèn a conèixer poc a poc, A partir de les interaccions dels seus cuidadors, tracta de precedir el món que el rodeja, de trobar una consciència en les accions dels seus cuidadors per arribar a confiar en ells com persones que van a satisfer les seves necessitats.
Segons Piaget lafacultat cognitiva es desenvolupa seguint unes etapes. Fins els 18 mesos l’aprenentatge del nen es troba en l’experiència i activitats sensorials. Dels 0-2 anys els infants estan desenvolupant els seus primers esquemes. Ells aprenen d’ells mateixos i del seu entorn a través de la sensació i del moviment.
- Estadi dels reflexos: premsió, succió, moviments dels ulls, orientació al so.
– Estadi deles reaccions circulars primàries (1-4 mesos) la conducta de l’infant, obté un resultat interessant i es repeteix.
- Estadi de les reaccions circulars secundàries (4-8 mesos). Mou un objecte i s’adona que fa soroll.
- Coordinació d’esquemes secundaris (8-12 mesos). L’infant aprèn que està separat del seu entorn i aquests aspectes del seu entorn continuen existint tot i estant lluny dels seus.- Estadi de les reaccions circular terciàries que inclou que el descobriment de lo nou vol dir nous objectes.
- Els inicis de la representació simbòlica (18-24 mesos). Marca l’inici de la veritable creativitat.
En la percepció del temps segons Piaget els primers mesos la noció del temps va lligada a les sensacions corporals i a esdeveniments en l’ambient. Del 8 als 12 mesos va lligat a l’espai,als moviments dels objectes i a criteris de successió i contigüitat.
Desenvolupament de 2-4 anys
Al llarg del desenvolupament del nen, des de el primer any als tres anys es va constituint poc a poc el vincle amb la persona, en aquest cas amb la mare, es a dir, que pot recordar-la sense estar present. Tenen una percepció molt rudimentària i simple de l’espai i el temps. El llenguatge es vadesenvolupament poc a poc i en els primers moments hi ha un llenguatge comprensiu, que vol dir que entén tot el que se li diu però ell no ha aconseguit encara tenir un llenguatge expressiu. Hi ha un procés de dependència cap a independència i és una total d’indefenció i de mica en mica anirà sent més independent.
A partir del segon any de vida segons Freud entra en la fase anal. El nen troba...