Psicologia ecològica

PSICOLOGIA ECOLÒGICA, URIE BRONFENBRENNER

-QUÈ ÉS?
La psicologia ecològica s'aproxima al estudi del desenvolupament humà analitzant el procés en que l'organisme, al créixer, s'acomoda de forma progresiva al seu medi ambient inmediat, sent afectada aquesta relació per forces que provenen d’entorns físics i socials més remots i majors. S'implica així a diverses disiplines científiques:biològiques, psicològiques i socials, que intervenen en el complex proces evolotiu.

-URIE BRONFENBRENNER:
Urie Bronfenbrenner va néixer el 29 d’abril de l’any 1917 a Moscou (Rússia). Fill d’un doctor, Alexander Bronfenbrenner i d’Eugenie Kamenetski, va haver de marxar de la seva ciutat natal per anar a viure als Estats Units quan només tenia 6 anys. Va estudiar psicologia a l’ Universitat de Cornell,més tard es va especialitzar en la branca de psicologia del desenvolupament a través d’un màster que va fer a la Universitat de Harvard i finalment va fer el doctorat a la Universitat de Michigan. Va exercir de psicòleg a l’exèrcit Nord-Americà durant la Segona Guerra Mundial i quan aquesta va haver finalitzat, va treballar a la Universitat de Cornell. Urie Bronfenbrenner fou el creador de lateoria ecològica del desenvolupament humà. Durant la seva carrera vital va rebre diversos premis per les seves contribucions dins de l’àmbit de la psicologia del desenvolupament. Va morir el 25 de setembre del 2005.

-CARACTERÍSTIQUES:
La psicologia ecològica es caracteritza per tres trets principals.
1. En primer lloc, no es concep a la persona com una Tabula Rasa, és a dir, aquesta és unaentitat que es reestructura i creix segons el medi en el que viu.
2. En segon lloc, la interacció entre la persona i l’entorn és recíproca, la persona adquireix coneixements del medi i envers aquests coneixements s’adapta a aquest.
3. Finalment, l’ambient en el que es troba la persona no es limita a un sol entorn, sinó que es pot dividir en 4 parts i aquestes estan connectades entre sí.-PERSPECTIVA TEÒRICA:
Segons la teoria d’Urie Bronfenbrenner, la persona és objecte d’un canvi continu durant tot el cercle vital i aquest canvi continu és degut a la interacció entre la persona i l’ambient. D’aquesta interacció la persona n’extreu uns coneixements i es forma constantment. Però aquesta teoria no es redueix només en aquestes conclusions, Urie Bronfenbrenner també fa una aportacióespecial pel que fa la concepció de l’entorn en el que creix l’ésser humà. Bronfenbrenner divideix l’ambient en quatre parts:

1. Microsistema: és l’entorn més proper al subjecte estudiat que es troba en desenvolupament, és a dir la família i l’escola. Aquesta és la primera en relacionar-se amb la criatura i la que li proporciona els recursos bàsics. L’ individu té una relació activa amb aquestentorn i pot anar incorporant un nombre il·limitat d’aquests microsistemes.

2. Mesosistema: és la interrelació entre dos o més microsistemes, és un entorn una mica més ampli que el microsistema. Aquest ambient pot ser o la comunitat de veïns en el que es troba el subjecte en qüestió i es relaciona amb el primer entorn, la família. L’ individu també pot tenir una relació activa amb aquestambient.

3. Exosistema: és un entorn encara més ampli que l’anterior en el que el subjecte ja no hi participa activament, però que en rep indirectament els efectes. Les persones que es dediquen a estudiar les relacions entre els individus d’una societat en serien un exemple, ja que treballen per a millorar aquestes relacions i, d’una manera indirecta, la persona en qüestió en rep els efectespositius d’aquesta millora.

4. Macrosistema: aquesta estructura és la més llunyana a l’ individu, està constituïda per les tradicions, la cultura, creences, àmbits polítics, els mitjans de comunicació, etc. Aquest ambient afecta directament en el desenvolupament del subjecte tot i que aquest tampoc hi pot actuar activament.

BIOGRAFIA MASLOW

Abraham Maslow va néixer a Brooklyn al...