Psicologia memoria y representacion

ÍNDEX

1.- EXCEPCIONS A LA HIPÒTESI DEL TEMPS TOTAL:
CAP A L’ENFOCAMENT PROCESSUAL (de la repetició a la codificació)

• Pràctica 1...........................................................................................pàg. 3-8

2.-TEORIA D’ESQUEMES: L’ENFOCAMENT REPRESENTACIONAL

•Introducció......................................................................................pàg. 9-11
• Pràctica 2.......................................................................................pàg. 12-14
• Pràctica 3.......................................................................................pàg. 15-18
• Pràctica 4.......................................................................................pàg. 19-22
• Pràctica5.......................................................................................pàg. 23-25

1.- EXCEPCIONS A LA HIPÒTESI DEL TEMPS TOTAL:
CAP A L’ENFOCAMENT PROCESSUAL (de la repetició a la codificació)

PRÀCTICA 1: LA HIPÒTESI DE LA PROFUNDITAT DEL PROCESSAMENT

1. INTRODUCCIÓ:

En aquesta primera pràctica ens centrarem en la hipòtesi de la profunditat del processament. Craik i Lockhart, al 1972,varen anunciar que la memòria podia ser considerada com el producte dels processaments de la informació que rebem. En aquest processament hi havia diferents nivells. Atribuim un rendiment alt a un processament profund o semàntic i a un processament superfícial o no semàntic n’hi atribuim un de baix.
La teoria proposa:

• Els traços de la memòria són el resulatat de l’anàlisi perceptiu queimplica una jerarquia de nivells de processament. El nivell més superficial és un anàlisi de les característiques sensorials de l’estimul i el nivell més profund és un anàlisi semàntic.
• Com més important sigui la importància de la profunditat de processament, més informació és rentidrà ja que la duració dels traços de memòria serà més elevada.
• Un millor rendiment de la memòria ésrelaciona amb un nivell més profund d’anàlisi i no amb la repetició reiterada de l’analisi ja realitzat. Aixó lliga amb la distinció de tipus de processament de Craik i Lockhart: el del tipus I (repetició de manteniment) i el del tipus II (repetició d’elaboració).
• Craik i Lockhart estaven convençuts que la memòria havia de ser investigada utilitzant un paradigma d’aprenentatge incidental. Ja queallò que és relament interessant és estudiar la retenció posterior a diferents tasques en condició incidental perqué l’experimentador té el control sobre el processament que el subjecte aplica al material.

Hi ha la creença de que en els nivells de processament de la informació no tots els codis són útils per igual, cosa que va ser demostrada per Jenkins. Aquest, amb els seus experiments vacomprovar que els subjectes recordaven amb més facilitat quan havien de processar una determinada informació amb significat que no pas quan la tasca era d’analitzar característiques ortogràfiques o morfosintàctiques. Cosa que recolza de manera bastant clara els supòsits de Craik i Lockhart.
En els resultats de les seves investigacions, Craik i Tulving van comprovar que les paraules on la respostahavia estat afirmativa es recordaven millor que les paraules que provenien d’una resposta negativa, malgrat la igualtat del temps de reacció. Això els va portar a arribar a dues hipòtesis:

• El temps de reacció no constitueix un índex adient de la profunditat del processament.
• La profunditat no prediu bé la retenció posterior.

Per fer el contrast de les dues hipòtesis vanpresentar als subjectes dues tasques: una que requeria molt temps (superficial) i una que requeria molt poc temps (semàntica). En els resultats van descubrir que el temps no era un índex directe de la profunditat ja que tot i que la tasca no semàntica requeria més temps, era la tasca semàntica la que resultava més recordada. Així podem veure que la profunditat de processament és el que determina el...