Psicologia psicodinàmica

LA PSICODINÀMICA
Teoria psíquica que es desenvolupa a Europa a principis del segle XX. Considera que el psiquisme és dinàmic. Es a dir, és el resultat d’un costant dinamisme intern. No naixem amb una personalitat, sinó que aquesta es va estructurant de forma dinàmica interna, que és la base de la nostra manera de fer i comportar-nos. Sempre hi ha possibilitat de canvi. Aquesta dinàmica pot sermés o menys intensa depenent del moment de la vida de cadascú. El terme que defineix la psicodinàmica és el de introspecció
Sigmund Freud ( Freiberg,1856- Londres,1939). Metge neuròleg austríac, primer fill d’un matrimoni jueu que es van veure obligats a deixar la República txeca cap a Àustria (on va viure quasi tota la seva vida) de on, el 1938 degut a l’annexió d’Àustria a l’alemanya nazi, vahaver de marxar cap a Londres on morí al cap d’un any. És considerat com el pare del psicoanàlisi.
El psicoanàlisis és una teràpia creada per Sigmund Freud cap a 1890 per designar la seva teoria sobre el psiquisme i la seva pràctica terapèutica. Segons la vikipèdia, el “psicoanàlisis és la revelació inconscient de relacions, d’una manera sistemàtica amb un procés sociable. El tema fonamental delpsicoanàlisis són els patrons inconscients de la vida amb les associacions lliures dels pacients. La meta de l’analista és ajudar a eliminar al pacient les barreres inconscients de la ment i de la resistència, és a dir, més enllà dels patrons del conscient que inhibeixen la llibertat”.
ELEMENTS FONAMENTALS DE LA TEORIA.
La repressió dels fets traumàtics (i en això és basa la teràpia) condicionala psicopatologia, i el fet de prendre consciència d’aquest fet i de tornar a recordar el fet traumàtic és considerat com la tasca principal a fer per aconseguir la curació. Aquest trauma és el resultat de desitjos, fantasies i vivències pròpies que han sigut repudiats, reprimits. Tot això causa situacions conflictives que no han sigut resoltes i han sigut repudiades i expressades en forma desímptomes.
La evolució de la personalitat no té sols a veure amb el que succeeix en la realitat, sinó que com es viu, també té un pes important. El funcionament del ésser humà és psicodinàmic, és a dir, que qualsevol realitat o fet ens marca en la dimensió psíquica de l’home per a donar-li una realitat interna a partir de la qual es desenvoluparan els diferents mecanismes psicològics. Hem de ser moltconscients que les relacions inter personals (família, amics...) són importants per a la reformulació dels conflictes psíquics i la redefinició del la forma de ser.
Conflicte psíquic o intrapsíquic: és quan en la persona s’oposen exigències internes contradictòries, entre els desitjos propis i la moralitat. Forma part del desenvolupament normal i natural de la personalitat, que evoluciona en based’una seqüència de conflictes, resolució dels mateixos i aparició de nous.
Aquest conflicte ha de ser diferenciat del causat per la adaptació a les situacions, exigències o fets que venen de la realitat externa. Si varia aquesta realitat, varia el conflicte.
El inconscient: element molt important en la vida psíquica de l’ésser humà. En l’inconscient hi trobem totes les pulsions bàsiques i totsels pensaments apartats del conscient sigui perquè estan en estat latent, sigui per el seu origen profund o sigui a causa dels mecanismes de repressió. Hi trobem un concepte molt lligat al concepte de l’inconscient que és el concepte de repressió: apareix cada vegada que la satisfacció d’una pulsió troba dificultats per la seva realització. Aquestes dificultats sorgeixen de les contradiccionsinternes entre l’allò, el jo i el superjo i mitjançant diferents mecanismes de defensa són relegades del conscient al inconscient. Pulsió- repressió- inconscient.
ALLÒ, JO I SUPERJO.
L’aparell psíquic evoluciona des de el principi del plaer propi de les primeres etapes de la vida cap el principi de realitat que regeix la vida adulta. Principi del plaer – gratificació de necessitats i pulsions...