Psicologia Social Pac 3

Les actituds i els conflictes bèl·lics





• Presentació i objectius

• Enunciat: descripció de la pràctica a realitzar

• Material

• Criteris d’avaluació

• Format de lliurament

• Data de lliurament






Presentació

La temàtica de les actituds, dins de la Psicologia Social, se’ns mostra com un constructe teòric que es va inferir del nostrecomportament per tal d’explicar la peculiar relació que es dóna entre els individus i els objectes socials. Podríem dir que una actitud és una predisposició a comportar-nos d'una determinada manera davant d'una situació social. La connexió que té el concepte de les actituds amb la conducta és un dels factors que explica l'èxit com a concepte teòric. En tant que permeten teoritzar la relació que hiha entre la gent i com pensa, sent, i actua. Les actituds, en aquest sentit, van significar la possibilitat de poder explicar el comportament humà com a racional, a partir de principis científics.

La tensió entre el caràcter individual o social de les actituds es troba en les explicacions històriques d'aquest concepte. Com diu Edward Sampson, un psicòleg social crític amb les concepcionsindividuals dominants, una tradició ha entès les actituds com a localitzades dins el cap de l'individu, amb propietats específiques que poden ser descobertes i descrites, tot i que no es poden veure directament sinó que s'han d'inferir. L'altra tradició les considera invencions arrelades històricament, sense realitat en la ment independentment de la societat que les crea pels seus propòsits particulars.Des d'aquesta perspectiva social ens podem tornar a plantejar per què les actituds han estat tan importants per a la psicologia social. Dèiem que van representar l'oportunitat d'entendre de manera científica el comportament de les persones. Però bé podria ser que la promesa de cientificitat no fos l'única que portaven implícites les actituds... Efectivament, un dels grans atractius del concepteés la perspectiva d'influència i control de conductes individuals i col·lectives que comportaven: si les actituds influeixen en les accions, mitjançant les actituds es podria controlar, predir i canviar la conducta! I això planteja preguntes respecte quines són les actituds que val la pena de canviar. Si hem dit que les actituds van lligades al grup, quins són els grups que decideixen quinesactituds es modifiquen, i quins els grups que són objecte de modificació? Aquests tipus de preguntes indiquen que les actituds es poden entendre millor si la seva anàlisi es duu a terme en l'àmbit dels conflictes de poder entre grups, més que no pas en l'àmbit dels conflictes cognitius personals.

Per tal d’estudiar i comprendre les diferents teories i, sobretot, per reflexionar sobre la visió quecada una d’elles té de la naturalesa de les persones i la seva relació amb l’entorn, us proposem tornar a visionar la pel·lícula documental Promises de Carlos Bolado i B.Z. Goldberg. Partint de l’exercici anterior en què reflexionàvem sobre el tema de la identitat, passarem ara a considerar les vinculacions entre el pensament i el nostre comportament (per què fem les coses que fem). Tot plegat ensajudarà a aprofundir en l’anàlisi de pràctiques culturals tan complexes com són els conflictes bèl·lics i alguns dels processos socials que s’hi troben vinculats.





Enunciat de la PAC

Per desenvolupar aquesta PAC caldrà, doncs, visionar de nou la pel·lícula Promises i donar resposta a les següents qüestions:

1. A la pel·lícula documental Promises, un grup de nens i nenespalestins i israelians reflexionen entorn el conflicte en el qual es troben immersos els seus pobles, identifica en la postura de tres dels personatges de la pel·lícula la seva actitud davant d’aquesta pràctica i, dins de cada actitud identifica també els seus components (cognitiu, avaluatiu/afectiu i conductual).

2. En referència al canvi d’actituds:
a. Busca un exemple al llarg de la...