Que es la vida?
Páginas: 14 (3429 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2014
1. Què és la vida?
Què és la vida? És una pregunta difícil de respondre perquè costa separar el que es viu del que no ho és.
La vida és carboni, oxigen, nitrogen, hidrogen.... Però aquests elements no diferencien el mon viu del món inert, ja que les roques i els minerals també estan compostos d’aquestes molècules.
La vida és aigua i sals minerals. Però els rius, mars i oceans tambéestan formats per aigua i sals minerals i no són vius.
La vida són proteïnes, àcids nucleics, lípids i glúcids. Els virus també contenen proteïnes i àcids nucleics i no es consideren vius.
No és tan important saber què és la vida sinó que fe la vida.
La vida es pot identificar amb alguna cosa que ingereix, transforma i excreta i això també ho podem aplicar a un cotxe en marxa perquèingereixen combustible, el transformen energia i expulsen els gasos de la combustió.
Els éssers vius estan en desequilibri energètic però un llamp o un mineral cristal·litzat també ho estan.
Propietats de la vida
Segons la NASA per identificar què es la vida, es basen en que és un sistema químic autopoètic capaç d’experimentar evolució darwiniana, és a dir, amb material genètic que replica imuta.
Les propietats de la vida són:
Autopoesi: Significa ser capaç d’auto renovar-se com per exemple el nostre cos que renova totes les cèl·lules de la sang cada tres mesos.
Metabolisme: Els éssers vius necessitem incorporar i processar matèria i energia de l’entorn. Els éssers vius no només incorporen matèria i energia sinó que també obtenen i processen informació de l’entorn i elaborenrespostes.
Reproducció: Tots els organismes vius son capaços de reproduir-se. La reproducció conserva el programa bàsic de la vida però en aquesta perpetuació pot haver-hi errors que donin lloc a mutacions.
Evolució: Hi ha pocs fets que siguin tan irrebatibles com aquest: la vida ha canviat des dels seus orígens. Els canvis en el material genètic i la reorganització que aquest experimenta en lareproducció ofereixen un nombre inimaginable de possibilitats de vida.
2. ELS ESCENARIS INICIALS DE LA VIDA
Al 1860, Louis Pasteur (químic i microbiòleg francès), volia demostrar la presència de microorganismes a l'aire i així també desvetllar la falsedat de la generació espontània, i ho va aconseguir mitjançant l'experiment dels matrassos de coll de cigne. Va omplir uns matrassos amb brou iva allargar-ne el coll en forma de “S”. Va bullir el brou per matar tots els organismes que hi hagués, de manera que en refredar-se l'aire pogués entrar i sortir, i així va demostrar que només els matrassos que no s'havien trencat ni inclinat encara es conservaven estèrils.
Darrere aquesta investigació, Pasteur tenia un profund sentiment religiós. No podia acceptar que la matèria es poguésoriginar espontàniament de la matèria inerta, ni tampoc va acceptar mai les teories sobre l'evolució de les espècies o que la vida s'hagués originat per causes naturals.
L'atmosfera i la hidrosfera primitives
Des de feia ja molts anys, hi havia un conflicte entre els intel·lectuals que creien en la generació de la vida per causes naturals i els que creien en la generació espontània. Al 1924,Aleksandr Oparin va proposar l’evolució química, des dels gasos que suposadament formaven l’atmosfera primitiva fins a les primeres cèl·lules. El 1929 John Haldant va proposar una idea similar però introduint el terme sopa primitiva. Finalment, al 1953, Harold Urey i Stanley Miller, van realitzar l’experiment. Van sotmetre mescles gasoses d'hidrogen, metà, amoníac i vapor d’aigua (considerats elscomponents de l'atmosfera primitiva) a impulsos elèctrics. En el refredament d’aquest conjunt hi van trobar una sèrie d’aminoàcids imprescindibles per a la vida.
Les xemeneies hidrotermals dels fons marins
A finals dels 1960, va haver-hi desacord amb la composició proposada per Urey i Miller. Deien que l’atmosfera primitiva devia ser més rica en òxids de carboni i més pobra en metà i amoníac....
Què és la vida? És una pregunta difícil de respondre perquè costa separar el que es viu del que no ho és.
La vida és carboni, oxigen, nitrogen, hidrogen.... Però aquests elements no diferencien el mon viu del món inert, ja que les roques i els minerals també estan compostos d’aquestes molècules.
La vida és aigua i sals minerals. Però els rius, mars i oceans tambéestan formats per aigua i sals minerals i no són vius.
La vida són proteïnes, àcids nucleics, lípids i glúcids. Els virus també contenen proteïnes i àcids nucleics i no es consideren vius.
No és tan important saber què és la vida sinó que fe la vida.
La vida es pot identificar amb alguna cosa que ingereix, transforma i excreta i això també ho podem aplicar a un cotxe en marxa perquèingereixen combustible, el transformen energia i expulsen els gasos de la combustió.
Els éssers vius estan en desequilibri energètic però un llamp o un mineral cristal·litzat també ho estan.
Propietats de la vida
Segons la NASA per identificar què es la vida, es basen en que és un sistema químic autopoètic capaç d’experimentar evolució darwiniana, és a dir, amb material genètic que replica imuta.
Les propietats de la vida són:
Autopoesi: Significa ser capaç d’auto renovar-se com per exemple el nostre cos que renova totes les cèl·lules de la sang cada tres mesos.
Metabolisme: Els éssers vius necessitem incorporar i processar matèria i energia de l’entorn. Els éssers vius no només incorporen matèria i energia sinó que també obtenen i processen informació de l’entorn i elaborenrespostes.
Reproducció: Tots els organismes vius son capaços de reproduir-se. La reproducció conserva el programa bàsic de la vida però en aquesta perpetuació pot haver-hi errors que donin lloc a mutacions.
Evolució: Hi ha pocs fets que siguin tan irrebatibles com aquest: la vida ha canviat des dels seus orígens. Els canvis en el material genètic i la reorganització que aquest experimenta en lareproducció ofereixen un nombre inimaginable de possibilitats de vida.
2. ELS ESCENARIS INICIALS DE LA VIDA
Al 1860, Louis Pasteur (químic i microbiòleg francès), volia demostrar la presència de microorganismes a l'aire i així també desvetllar la falsedat de la generació espontània, i ho va aconseguir mitjançant l'experiment dels matrassos de coll de cigne. Va omplir uns matrassos amb brou iva allargar-ne el coll en forma de “S”. Va bullir el brou per matar tots els organismes que hi hagués, de manera que en refredar-se l'aire pogués entrar i sortir, i així va demostrar que només els matrassos que no s'havien trencat ni inclinat encara es conservaven estèrils.
Darrere aquesta investigació, Pasteur tenia un profund sentiment religiós. No podia acceptar que la matèria es poguésoriginar espontàniament de la matèria inerta, ni tampoc va acceptar mai les teories sobre l'evolució de les espècies o que la vida s'hagués originat per causes naturals.
L'atmosfera i la hidrosfera primitives
Des de feia ja molts anys, hi havia un conflicte entre els intel·lectuals que creien en la generació de la vida per causes naturals i els que creien en la generació espontània. Al 1924,Aleksandr Oparin va proposar l’evolució química, des dels gasos que suposadament formaven l’atmosfera primitiva fins a les primeres cèl·lules. El 1929 John Haldant va proposar una idea similar però introduint el terme sopa primitiva. Finalment, al 1953, Harold Urey i Stanley Miller, van realitzar l’experiment. Van sotmetre mescles gasoses d'hidrogen, metà, amoníac i vapor d’aigua (considerats elscomponents de l'atmosfera primitiva) a impulsos elèctrics. En el refredament d’aquest conjunt hi van trobar una sèrie d’aminoàcids imprescindibles per a la vida.
Les xemeneies hidrotermals dels fons marins
A finals dels 1960, va haver-hi desacord amb la composició proposada per Urey i Miller. Deien que l’atmosfera primitiva devia ser més rica en òxids de carboni i més pobra en metà i amoníac....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.