Queixals del seny tr

1)
http://cuidarlaboca.wordpress.com/2012/03/18/els-queixals-del-seny-afecten-la-salut/
A mesura que l’ésser humà evoluciona, la boca es fa més petita, i els queixals del seny surten amb poc espai, cosa que porta a les arrels a adoptar formes estranyes i diferents, sovint corbes i agrupades, que dificulten el tractament en cas necessari.
Els queixals del seny, a més a més, poden pressionar elnervi que hi ha a sota provocant problemes a altres parts de l’organisme.
En un estudi realitzat pel Dr. Adler a 200 persones, es va demostrar que els queixals del seny poden ser l’origen d’enfermetats a altres parts de l’organisme que no tenen cap relació aparent amb la boca.
Una sobrecàrrega dels queixals del seny afecta les vertebres C2 i C3, que estan en relació directa amb el nervi de lamandíbula, i provoca tensió a la columna. Si aquesta tensió augmenta sol generar mal de cap i mal a l’esquena.
El Dr. Adler va relacionar també l’afectació dels queixals del seny amb alguns tipus d’al·lèrgia. Actualment es calcula que a Espanya hi ha un 20% de la població amb al·lèrgia, tot i així alguns dels afectats no han estat diagnosticats i ni tant sols ho saben ja que els síntomes podenconfondre’s fàcilment amb els d’un encostipat comú. Segons els estudis del Dr. Adler un 15% d’aquests casos podrien solucionar-se amb l’extracció dels queixals del seny.
Degut a la ubicació endarrerida dels queixals del seny, és difícil la neteja amb el raspall, la qual cosa incrementa el risc de caries. Quan hi ha lesió a un d’aquests queixals el tractament per part del professional és dificultosaper la falta de visibilitat i accés, i si la caries afecta el nervi resulta extremadament complicat i arriscat “matar el nervi”.
Per aquest motiu, en cas de lesió al queixal del seny, és recomanable l’extracció.
Una vida saludable no passa tant sols per alimentar-se bé i practicar exercici, la Organització mundial de la salut (OMS) defineix la salut com un esta complet de benestar físic, mental isocial, no tant sols l’absència d’afeccions o enfermetats.
Per lograr-ho és important mantenir una bona salut oral, mitjançant una bona higiene de totes les dents, i visitant a l’Odontòleg.
2)
http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/05/12/pero-qui-va-idear-el-queixal-del-seny/
. Tenim els queixals del seny perquè tots els primats presenten el mateix nombre (32) de peces dentals. Algunsavantpassats dels simis si que en tenien més, però amb l’evolució el nombre va anar disminuint, i el grup al que pertanyem, els primats, anem pel món tots amb aquest nombre.
Però el que si que s’ha fet més petit i molt més ràpidament, sobretot en els humans, és la mida de la mandíbula. Si comparem els cranis de ximpanzés, goril·les, homínids primitius o humans moderns, notem que la nostra mandíbula és, dellarg, la mes petita. I el problema es limita a situar el mateix nombre de peces dentals en un espai cada vegada més petit. Al final arriba un moment en que ja no hi caben.
A més, com que són les que surten al final de tot, tenen un problema afegit. Les dents i els queixals creixen pràcticament perpendiculars a l‘os de la mandíbula. Per això surten verticals. Però la mandíbula inferior, cap alfinal fa un gir per pujar i encaixar amb la resta del crani, just sota la orella. El queixal del seny també creix perpendicular a l’os, però com que l’os mandibular ha girat cap amunt, el queixal surt cap endavant enlloc de fer-ho també cap amunt. I en aquesta situació, l’únic que fa és emprenyar, fer mal i inflamar-se.
I, a sobre, no serveix de res per mastegar.
És interessant que hi ha personesa les que no els surt mai, i en algunes poblacions, aquesta és la norma enlloc de l’excepció. Hi ha estudis per esbrinar quins gens estan implicats en l’aparició o no dels queixals del seny.
Però el més interessant són estudis que es fan per, simplement, evitar que surtin quan et fas gran. Per exemple s’ha vist que si a cries de rata els aplicaven un puls elèctric just a la zona on hi ha les...