Quiet

QUIET

Quiet

En aquesta novel·la del Màrius Serra ens explica diverses experiències viscudes en la seva vida relacionades amb el seu fill petit Lluís, un nen de vuit anys que té una discapacitat amb un grau de disminució del 85 per cent.
En Lluís pateix una encefalopatia que la medicina no sap diagnosticar i que li produeix crisis epilèptiques cada dia,contínuament. Una altre manera de nombrar la malaltia que pateix el Llullu, de la manera carinyosa com el coneixen és, paràlisis cerebral.
El Llullu és un nen inexpressiu, que no pot aguantar el seu propi cos ni el cap, no pot parlar, ni riure, ni caminar, ni corre, no pot realitzar cap activitat diària sense l’ajuda d’una altre persona, no té cap tipus d’autonomia.
Encara que el Lluís pateixi unaparàlisis cerebral mai ha estat un obstacle per la seva família, composta per Màrius, la seva dona Mercè i la seva filla Carla, per realitzar diverses activitats, entre elles viatjar per tot el món, han estat a Paris, Gènova, Hawaii, Canadà, Venècia, Finlàndia ,etc.
En la novel·la podem observar al llarg dels capítols diverses experiències viscudes amb el Llullu en aquests viatges, diversosepisodis angoixants i dolorosos i d’altres de molt divertits i sorprenents.
Destaquem entre els capítols, aquell en el qual, van a un restaurant de luxe a Gènova, on la propietària es molt amable en la família fins que veu la cadira de rodes i observa al Llullu, és en aquell moment quan tot canvia i la propietària comença a posar-los problemes dient que millor que marxin perquè la cadira de rodes potmolestar als altres clients, en aquesta acció podem observar els prejudicis tan enquistats que podem trobar en la nostra societat i en l’exclusió que pateixen algues persones que no són incloses en els “prototips de persona normal”.
Altres reaccions que s’observen en la novel·la és, la d’una senyora al Canadà que veu al Llullu i els hi explica a la família que ella té dos filles grans ambparàlisis cerebral i que segons la senyora són un regal de Déu. En Màrius en aquesta ocasió es queda molt sorprès per la reacció de la senyora. En una altre ocasió una parella d’americans al veure la situació del Lluís, senten tanta compassió pel nen que, conviden a tota la família a Amèrica per que els visitin.
En la novel·la podem observar els diversos sentiments que experimenta l’autor enfront lasituació que pateix el seu fill, podem observar diverses reaccions, des de dolor i tristor quan veu al seu nebot corre i ballar i se’n adona que això mai ho podrà fer el seu fill, això li produeix una gran angoixa fins al punt de plorar en mig d’una berbena d’estiu.
Ràbia i impotència cada matí que porta al seu fill a la parada del bus escolar que es troba al final del carrer i es troba que no potpassar amb la cadira de rodes perquè hi ha estacionats molts cotxes a la calçada, aquesta situació li produeix una gran indignació.
En altres ocasions, com en el capítol que explica la seva visita al parc d’atraccions d’Eurodisney, on arriba a sentir una gran admiració pel seu propi fill, ja que en aquest capítol és tractat com una persona molt important i tot gràcies a que té la targeta vipper discapacitat, amb la qual, poden accedir a totes les atraccions sense fer cua, això produeix una gran alegria a la família.

Opinió personal:

Personalment aquesta novel·la m’ha semblat una altre manera de tractar la paràlisis cerebral, un altre punt de vista per enfocar la problemàtica que viuen els afectats i les seves famílies. He pogut observar que l’autor en cap moment intentadramatitzar la situació del seu fill, sinó que intenta tractar de la manera més natural possible la discapacitat del nen. I en més d’una ocasió al llarg del llibre et produeix més d’una rialla, la manera com explica les situacions.
El llibre l’he trobat molt curt i fàcil de llegir, no m’ha suposat cap mena de problema la seva lectura i la seva comprensió, l’autor utilitza en tot moment un vocabulari...