Ramona, Adéu Resum

RAMONA, ADÉU

1 CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Novel·la històrica i familiar
L’ortodòxia crítica coincideix a assenyalar, per a Ramona, adéu (1972), dues filiacions narratives: d’un cantó, el model realista-naturalista, que dins la tradició catalana té un nom, Narcís Oller; de l’altre, el psicologisme característic de la renovació novel·lística sobrevinguda al primer quart del segle XX, tipificadaentre nosaltres per Mercè Rodoreda. Quant a les limitacions de l’adscripció a l’orientació realista i al tractament a què Roig sotmet la documentació històrica. Estem davant d’una saga familiar. En això, trobem certes «reminiscències balzaquianes», podríem afegir, zolianes. El cicle dels Jover / Ventura / Claret convida a pensar en una rèplica, a escala reduïda de La comèdia humana i Els Rougon-Mcquart, els cicles-riu de Balzac i Zola, pel que pugui haver-hi en Roig d’afany de totalitat, d’intenció testimonial, de reconstrucció d’època, d’encabir la realitat social (si més no, a un segment significatiu de la societat). De fet, la tetralogia citada, de bracet amb el preludi de Molta roba i poc sabó, desprèn cert aire d’allò que anomenem comèdia: una suma que aplega la tipologia humanacompleta d’un espai, un compendi de la diversitat petitburgesa de l’Eixample.
D’acord amb els patrons decimonònics, Ramona, adéu precisa dates i llocs, a fi de bandejar la indeterminació, que tendeix a desrealitzar, i guanyar credibilitat. Contribueix a la versemblança la transversalitat dels personatges, que entren i surten dels textos de Roig com circulaven pels d’Oller. No obviem, però, que elprocediment depassa la frontera del realisme i el naturalisme: sense anar més lluny, a la reiteració d’un corpus de figures s’encomana Salvador Espriu, en l’esforç per bastir la seva Sinera mítica. Fet que ens hauria de fer rumiar si el recurs, car als corrents realistes a causa de la concepció orgànica de la novel·la, no s’avé amb tota creació de mons autònoms, independentment de la tendèncialiterària en què s’inscriguin, en tant que suposa sobretot un eficaç mecanisme de cohesió interna.

1.2 Novel·la psicològica
A propòsit de la petja rodorediana en Roig, els manuals inclouen una referència genèrica, poc o gens sustentada en raonaments posteriors, a l’intimisme. En efecte, a Ramona, adéu s’hi detecta una injecció psicològica que l’acosta a Rodoreda, per descomptat, però també al canvid’orientació global de la narrativa moderna respecte de la proposta realista-naturalista del XIX. Ara bé, gosaríem dir que és una concepció del gènere i un catàleg d’estratègies comuns el que emparenta la parella d’escriptores. Mirall trencat, per exemple, desplega una altra saga familiar, seqüenciada en tres generacions, la peripècia individual de les quals es retrata contra el teló de fons deldevenir històric col·lectiu. Doble pla que permet, en una direcció, cobrir un període ampli dels avatars polítics i socials del nostre país i, en l’altra, radiografiar interioritats per mitjà d’unes tècniques d’aproximació a la consciència en conflicte: així trobem l’omnisciència que cedeix la veu al personatge, diluint-se en la focalització interna de l’estil indirecte lliure; la tirada cap almonòleg, més o menys pròxim a l’interior, segons els casos, sovint sense assolir el flux del pensament per culpa del manteniment de l’ordre i la coherència sintàctics, de la concatenació lògica de les idees i dels signes de puntuació que les estructuren. Sense oblidar que en l’obra de Rodoreda citada trobem una representació figurada, a partir d’una xarxa de símbols, i una subjectivitat i un to líric dela prosa que se’n deriven. Trets de Mirall trencat aplicables, un per un, a Ramona, adéu.

2 ANÀLISI

2.1 L’arquitectura del relat
· El canemàs extern
L’organització del material literari palesa, en Ramona, adéu, una certa complexitat. En els apartats que segueixen se n’assajarà una descripció, que comença pel més evident. Com si l’emmarqués, enceta i tanca la novel·la la relació,...