Reality shows

PRÀCTICA 3: REDACCIÓ D'UN ARTICLE D'INVESTIGACIÓ

Mònica Segarra Pérez – 20490236-L Llengua catalana per a comunicadors · Curs 2009-2010 Comunicació Audiovisual

REALITY SHOWS, LA MAJOR FONT D'ENTRETENIMENT DEL SEGLE XXI
Mònica Segarra Pérez
En aquest article d'investigació tractarem sobre quines estratègies utilitzen els mitjans de comunicació audiovisuals per a enganxar alstelespectadors a certs programes, més concretament en les claus de l'èxit dels resality shows. Per a dur a terme l'investigació d'aquest tema he buscat tot tipus d'informació relacionada amb els reality shows, llegint articles relacionats, analitzant pel·lícules com ara El show de Truman, informantme dels seus orígens, també he observat el paper que juguen la publicitat i el públic, per supost.. Bé donc,comencem! En primer lloc, què són els reality shows? Són programes de telerealitat molt de moda actualment, practicament totes les cadenes de televisió han emitit algun al llarg de la seua historia. Com van començar? En 1948, als Estats Units naix el primer programa d'aquest tipus, La cámara escondida, a partir dels anys 50 comencen els programes de bellesa. I en 1970 el primer boom americà, clar està,An American Family,, altres països tractaren de copiarlo però no van tindre el mateix èxit. En 1989, trobem el segon boom COPS, que consistia en acopanyar a policies en el seu dia a dia, després es van fer asaptacions, i avui en dia encara existeixen molts programes d'aquest estil. L'any 1991 es va crear el primer show de tancament, Nummer 28, d'origen holandés, uns anys després en 1999, MTV vafer una versió molt més exitosa, si, estem parlant del encara vigent Big Brother, un any després ja teniem la versió espanyola en les pantalles dels nostres televisors, Gran Hermano, eren molts els jovens que volien estar dins d'aquest novedós projecte, en un pricipi d'interés psicològic, què passarie si tanquem a 5 hòmens i 5 dones en una mateixa casa, durant 90 dies? Pareixia una bona iniciativa,que a molts els recordava als llibre de George Orwell, 1984, en el que la societat estava dividida en dos grups, els membres del Partit Únic i la resta, més pobres que vivien atemoritzats i aïllats de la política. Quin paregut tenia el llibre amb el novedós reality? Bé, el protagonista del llibre, Winston Smith, es va donant conter de que la seva feina és una part de la gran farsa del govern, pertant, en la seva ansia per evadir el Big Brother, s'enamore d'una jove que comparteix els seus ideals, i junts intenten reivindicarse contra una societat que es vigila a si mateixa. Tot i el paregut del llibre amb el programa televisiu cal destacar la principal diferencia, i és que, en el reality es veu el Gran Hermano com una cosa possitiva, en canvi, en el llibre George Orwell, diu tot elcontrari, la part negativa d'estar vigilat durant les 24 hores del dia i la poca llibertat que això representa. Pel que fa als exemples cinematogràfics d'aquest tema tenim El show de Truman, la qual es va estrenar l'any 1998, un any abans del primer Big Brother, el protagonista de la pel·lícula es observat les 24 hores del dia per milions de persones, sense ser conscient, és el protagonista involuntarid'una serie de gran éxti televisiu. Tots tenim l'esperança de que una vegada fora del show, Truman fage la seua propia vida, encara que potser segueixi els mateixos esquemes de quan estava dins d'ell. El que no sap Truman és que fora li espere més del mateix, a més de ser portada de revistes, la estrella de molts programes o rodar una pel·lícula sobre la seva vida. Tampoc sap que la provacitat noexisteix, i que tot el món creu que té dret a saberlo tot de tots. I açò és segurament el que els va passar als concursants del primer Gran Hermano, als quals la fama els va arribar sense esperar-la. Molts d'ells la van saber aprofitar, però evidentment, si vols seguir en la teva vida anterior i ser una persona “anònima” pots seguir sent-lo. Però en la resta d'edicions sabien al que anaven, i...