Reciclado y valorización de neumáticos

INTRODUCCIÓ.
GESTIÓ DELS PENUMÀTICS FORA D’ÚS.
La prohibició dels abocadors com ferramenta en la gestió dels pneumàtics usats, unit a la dificultat de la gestió i l’elevat impacte ambiental que presenta, l’ha convertit en un residu molt estudiat i certament polèmic en els últims anys. La importancia d’aquest residu es elevada degut a:
* La seua baixa degradabilitat.
* Ocupen un espaiconsiderable, a causa de l’elevat volum que li conferix la seua forma i a la seua escassa densitat.
* Son dificilment compactables i al ser elàstics provoquen instabilitat en els abocadors.
* Presenten risc d’incendi, amb importants impactes associats.
Des del mes d’octubre de 2006, en les factures de compra dels pneumàtics apareix una partida corresponent al sobrecost que suposa l’haverde buscar altres alternatives a l’abocament, ja que esta via es troba prohibida des del mes de juny del mateix any.
En 2005 Espanya va generar 35 milions de pneumàtics usats, la qual cosa equival a unes 300.000 tones. La Direcció General de Tràfic, ens dependent del Ministeri de Foment en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient ha proposat, després de comprovar el comportament dels 200 kmde carreteres asfaltades amb pols de pneumàtic, empar dit residu per a la construcción de més vies.
D’acord amb les estadístiques de OFICIMEN, la generació de NFU, en Espanya, en 2005, va ser de 308.118 tones, que es van gestionar de la següent manera:
* Recautxutat: 38.278 tones.
* Material reciclat: 41.000 tones.
* Valorització energètica: 50.240 tones.
* Abocament: 158.610tones.
* Exportació: 14.900 tones.

COMPOSICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL PNEUMÀTICS.
La complexitat de la forma i de les funcions que cada part del pneumàtic ha de complir es traduïx també en una complexitat dels materials que ho componen. El principal component del pneumàtic es el cautxú: quasi la meitad del seu pes.
La fabricació del pneumàtic, típic composite, és molt complexa i davall estadenominació s’inclouen els destinats a bicicletes, motocicletes, turismes, comions, maquinària agrícola, a obra pública, etc. No obstant això, tots ells tenen uns components comuns. La relació següent indica el compost bàsic i, seguidament, els principals ingredients de dits compostos:
* Cautxú: Cautxú natural, cautxú sintètic.
* Agent de vulcanització: Sofre o vulcanitzant organic.
*Acceleradors de la vulcanització: Acceleradors tipus tiozoles.
* Promotors: Òxids de zinc, àcid esteàric.
* Antioxidants: Amines, fenols, ceres, etc.
* Fibres de reforç: Tèxtils, hacer.
* Càrregues: Negre de fum, sílice.
* Plastificants: Olis minerals.
El cautxú utilitzat en els pneuàmtics es de molts diferents tipus: cautxú natural, estiré – butadié, polibutadié, poliisopropé,sintètics, etc., amb propietats molt diferents, necessàries en cada cas per al treball de cada part del pneumàtic, però amb una característica en comú: tots componen, una vegada vulcanitzats, llargues cadenes moleculars formades per àtoms d’hidrogen i de carboni units davall una determinada estructura i entrellaçades amb ponts de sofre. Esta estructura estable fa que necessiten molt de temps per ala seua degradació.
Altre component significatiu dels pneumàtics son les càrregues de reforç. I d’estes la més utilitzada fins ara és el negre de carboni: fines partícules de carboni obtingudes per la combustió parcial de gas natural o olis de petroli gasificats.
Olis minerals, procedents del petroli, componen les càrregues plastificants dissoltes en la masa de goma però sense reaccionar ambella. El sofre és l’agent vulcanitzador per excel·lència; complint amb l’objectiu d’entrellaçar els polímers, només pot alliberar-se si la goma vulcanitzada es degrada o es crema, la qual cosa pot afectar a l’entorn si la transformació no se produïx de manera controlada. Per a l’elecció de les millor opcions de tractament ha de tindre’s en compte esta presència de sofre entre els components del...