Red Social
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta darrera la intervencióde son pare fou cabdal; aquest era vassall distingit del duc de Gandia, Alfons d'Aragó, i el seu fill, com a aspirant a cavaller, tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Peruna altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.
Després dela mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. Exemple d'això és lacarta de la Cancelleria, on el rei el convocava com a membre de la noblesa a les corts que es celebrarien el 1415 a la Seu de València. En aquestes corts es jurà com a successor l'infant Alfons, alservei del qual es va situar aviat Ausiàs.
El últims anys del poeta transcorregueren a la seua casa del carrer Cabillers de València, envoltat de familiars i servents i ocupant-se encara del seupatrimoni. El 29 d'octubre del 1458 Ausiàs es va sentir malalt de gravetat i féu venir el notari Berenguer Cardona per a la redacció del testament. Aquest estipulava que el seu cos fora soterrat a laCatedral de València, a la capella dels March, i sol·licitava que el cos de Joana Escorna fora portat de Sant Jeroni de Cotalba per a ser soterrat amb ell. També nomenava hereu universal Jofre de Blanes,nebot de Joana Escorna, deixant de banda la família del germans del seu pare (Jaume, senyor d'Eramprunyà, i Arnau); deixava diversos llegats a tots els fills bords, excepte al primer, Francesc, que...
Regístrate para leer el documento completo.