Religion Natural En Rousseau
LA NARRATIVA CONTEMPORÀNEA I “LA PLAÇA DEL DIAMANT” DE MERCÉ RODOREDA
1- CONTEXT
1.1- LA NARRATIVA
_L’obra narrativa sempre conta una història o fabulació.
_Consisteix en el relat d’uns fets de ficció orals viscuts per
uns personatges.
_L’argument de l’obra narrativa es la síntesi de la història i el tema és l’eix central que hi dona un sentit unitari. Cal destacar totsels motius, són unitats temàtiques mínimes.
_L’espai: pot aparèixer per una descripció o per referències geogràfiques, però sempre el relat s’ha d’ubicar.
novel.la urbana
novel.la rural
_Els personatges de vegada recorren un itinerari
_L’època: moment on es situa l’acció del relat
novel•la històrica
novel•la autobiogràfica
_L’ambientació: espai més època(àmbit social, cultural, objectes...)
frame
_Temps del relat:
Faula: succesió cronològica dels temps narrats tal com s’esdevindrien en la realitat
Trama: el relat tal com queda amb totes les manipulacions que l’autor ha fet:
anticipació
flash-back
trasbals de l’ordre temporal
_Personatges:
Històric
Inventat
Actant: el suport d’una sèriede funcions
protagonista
antagonista
secundaris
col•lectius
simbòlics
Actors: personatges concrets en el paper d’un actant
_Caracteritzacions: nom, descripció física, descripció psicològica, actuació, llenguatge, opinions
_Punt de vista narratiu:
Narrador: veu que conta el relat des d’una perspectiva interna o externa
Destinatari: té unafunció narrativa complementària de la del narrador; pot ser
intern o extern
Monòleg interior: pretén reproduir allò que és el pensament en brut d’un personatge, flux de la consciència
Discurs: quan el narrador al•ludeix expressions de parlaments concrets que no són sens, pot ser:
directe, indirecte, indirecte lliure.
_Els gèneres novel.lescs: El conte
Conte popularartístic: creació anònima que es tramet per tradició oral i pertany a la cultura popular
Conte literari: té un autor conegut al qual correspon la responsabilitat creativa de la seva invenció.
1.2- NARRATIVA CONTEMPORÀNIA
_Als anys posteriors a la guerra els narradors interrompen la
seva activitat.
Sols els exiliats publiquen: Rodoreda, Calders...
_Als anys 50 lasituació comença a millorar amb la creació de premis literaris. El ressorgiment de la narrativa, la comunicació entre els autors i el coneixement d’ells al públic donaren prestigi polític a la literatura catalana.
_Als anys 60 es va produir la consolidació editorial amb la publicació d’obres en llengua pròpia.
Corrents temàtics:
Corrent intimista i d’ introspecció psicològica Corrent influenciada pel behaviorisme americà
_Eixamples d’açò tenim a:
Mercè Rodoreda:
Aloma
Plaça del Diamant
Mirall Trencat
Llorenç Villalonga: aristòcrata mallorquí.
Escriu en castellà i català, però a partir de “Bearn” utilitzà sols el català. A les seues novel•les reflecteix el món de l’aristocràcia insular que s’acaba.
Altres narradors destacatsd’aquest període son: Calders, Perucho, Valor i Pedrolo.
Calders: “El primer arlequí” i “Unitats de Xoc”. Passà temps a Mèxic. “Cròniques de la veritat oculta” es premiat. Fantasia, imaginació i humor: esdeveniments absurds.
Perucho: fantasia, irracionalitat i poesia. “Llibre de cavalleries” i “Les històries naturals”. Humor, ironia i sàtira + pànic.
Valor: “Rondalles valencianes”recreació d’històries i contes popular. “L’ambició d’Aleix”. També es va dedicar a l’activitat lingüística.
Pedrolo: és l’autor més llegit durant la postguerra. Gran varietat de temes “Estrictament personal”. Treballa la introspecció psicològica, el simbolisme, les característiques de la novel•la psicològica
També ha escrit llibres de contes i teatre
La generació dels setanta:...
Regístrate para leer el documento completo.