Rescesion quien se a llevado mi queso?

QUI S'HA ENDUT EL MEU FORMATGE?

Spencer Johnson

INSERCIÓ OCUPACIONAL C4 MAIKA

PEDRO ESPINOSA PAREDES

08/12/2011

INTRODUCCIÓ

¿Qui s'ha endut el meu formatge? Es una fabula que pretè ajudar-nos a l'hora de superar els nostres temors i pors al canvi, en la qual ens ensenya que tot canvia i que les fórmules que ens han servit en un moment determinat poden quedar antiquades.
Elsseus ensenyaments s'apliquen a tots els àmbits de la vida: el formatge del conte, pot representar qualsevol cosa : la felicitat, una feina, diners , amor..., mentres que el laberint identificà al mon real: amb zones desconegudes i perilloses, racons foscos, carrers sense sortides...

El creador d'aquesta fabula va ser Spancer Johnson; un escritor i psicòleg estadounidens que va neixer el 1 degener del 1940 a Dakota del sud i va ser l'autor de numbroses fabules relaccionades amb la millora de la calitat de vida, el diàleg, la educació i la superació personal.

Les seves obres mes importants sòn:

Cimas y valles 2009
El presente 2008
El vendedor al minuto 2006
Si o no: Guia práctica para tomar mejores decisiones 2006
Mi minuto esencial 2003
El ejecutivo al minuto2003 (2005)
El profesor al minuto 2003
¿Quién se ha llevado mi queso? Para jóvenes 2003
¿Quién se ha llevado mi queso? Para niños 2003
¿Quién se ha llevado mi queso? 1998
Cómo ser buen padre en un minuto 1985
Cómo ser buena madre en un minuto 1985

BIBLIOGRAFIA:

-http://es.wikipedia.org/wiki/Spencer_Johnson#Bibliograf.C3.ADa

RECENSIÓ

Per compendre aquet llibrehe decidit avans de fer el resum, descriure una mica els personatjes principals que apàreixen:
Els Ratolins: Son els que detecten d'hora el canvi i es llençen
-ENSUM
-ESMUNY
Les Personetes:
-HEM: Es negà i resisteix al canvi, li aterroritça la ideia de que el canvi sigui a pitjor.
-HAM: Va ser valent i va apendre a adaptar-se al canvi

La historia comença en un pais molt llunyà, on vivienels cuatre personantjes que he comentat avans, dos ratulins i dos personetes petites de la seva mateixa estatura.
Els cuatre, vivien en un laberint (que eran pasadisos i sales) i sempre corrian buscant allò que els alimentava i mes feliços els feien...el formatge!.
Cada un dells tenìa el seu pròpi metode per trobar el formatge però al final sempre ho conseguien.Un dia, al final d'un pasadis,van trobar el seu formatge preferit en una central quesera ,i desde llavors,sempre anaven al mateix lloc a menjarse'l corrent.
Pasat un temps, Haw i Hem van decidir que no hi havia la necesitat de corrèr, ja que el formatge sempre estaba al mateix lloc, aixì que anaven a un ritme molt tranquil i amb molta comoditat, fins que van decidir traslladar-se a viure a prop de la central.
Una vegada vantenir feta la casa, van posar possar amb trossos de formatge la frase de “tenir formatge donà felicitat”, tot semblava perfecte fins que un dia,passat varios messos, van arribar Ensum i Esmuny i van poder comptemplar que ja no hi havia formatge, es podria dir que ni es van inmutar i automaticament se'n van anar a buscar formatge a un altre lloc, mes tard, van arribar els liliputienses i es vandonar comptè de lo succedit, fet que els va semblar molt injust ja que els havia dut molta feina trobar aquell llòc però no lis va quedar remei que seguir buscant formatge en un altre lloc.
Aixì van passar molt de temps fins que els ratolins van trobar una nova Central Quesera, on hi havia una gran reserva de formatge. Els seus amics liliputienses, estaven molt enfadats, ja que no trobaven explicacióalguna per a lo que havia sucedit. Haw tenia ganes de surtir a per mes formatge, mentres que el seu company Hem no compartia la mateixa opinió, ja que ell pensava que seria una gran perdua de temps.
Passat molts dies, fent cada dia el mateix,Haw es van donar compte de que la millor opció era sortir i buscar formatge en un altre lloc, i ja que Hem no va reaccionar de la mateixa manera que ell...