Ressenya "verbs psicològics"

RESSENYA DE L’ARTICLE “ESTRUCTURA GRAMATICAL I NORMATIVA LINGÜÍSTICA: A PROPÒSIT DELS VERBS PSICOLÒGICS EN CATALÀ”

Aquest article analitza, particularment, el comportament sintàctic dels anomenatsverbs psicològics per tal d’exemplificar la dicotomia entre gramàtica descriptiva i la gramàtica normativa explícita. Segons Teresa Cabré i Jaume Mateu, en la normativa catalana hi ha certs aspectesconflictius, principalment perquè els responsables d’elaborar la normativa lingüística sobre el català no sempre tenen en compte els estudis específics en l’àmbit de la descripció gramatical de lallengua, i això pot comportar que sorgeixin dubtes i confusions que els parlants d’aquesta llengua no siguin capaços de resoldre per si mateixos. A més, segons els autors d’aquest text, si volem que elcatalà es pugui considerar una llengua viva, normalitzada i, d’aquesta manera, assegurar-ne el futur, és indispensable que la normativa del català s’identifiqui al màxim possible amb una descripciólingüística acurada i completa. I és per aquest motiu que T. Cabré i J. Mateu, en aquest article, ens parlen de la normativa sintàctica –mancada d’una base descriptiva prou completa— i, més concretament,del cas dels verbs psicològics, perquè pretenen posar de manifest que la majoria de catalanoparlants tenen la doble possibilitat de fer servir verbs com ara sorprendre, preocupar o molestar com atransitius o intransitius, tot i que el DIEC simplement recull l’accepció transitiva com a normativa.

Aquest treball se centra únicament en els verbs psicològics en què l’experimentador ocupa laposició de complement directe, del tipus alegrar, preocupar, sorprendre, o de complement indirecte, com agradar, importar, doldre, perquè és en aquests verbs on trobarem les diferències entre l’ús i el queestableix el DIEC. Pel que fa a l’ús sintàctic real, alguns d’aquests verbs es comporten com el verb alegrar (classe 1), d’altres es comporten com agradar (classe 2) i n’hi ha que es poden...