Resum cants joan maragall
Páginas: 9 (2019 palabras)
Publicado: 11 de enero de 2012
A la mare de Déu de Montserrat:
Importància del paisatge com a canalitzador del nacionalisme des d’una visió religiosa, per tant hi és present un Maragall burgès.
L’home queda reduït davant la grandesa de l’obra divina que contempla, mira. És una mirada contemplativa que deriva a un estat d’encantament relacionat amb l’idealisme romàntic i les seves fonts d’inspiració d’origen germànic.
Ésun poema de contemplació, que mira a la verge, és una via de regeneració.
El mirar provoca una emoció. Totes les muntanyes són una expansió de la verge. Veiem la dimensió gegantina de la natura de la renaixença. És de to èpic i romàntic.
Es un poema majoritàriament octosíl·lab amb cesura. (4+4), excepte alguns que són solament de quatre.
Rima consonant en els parells.
La cançó de Sant Ramon:Respon a les circumstàncies en què la capella nacional russa, va actuar el 1895 a Barcelona.
Maragall fa una versió d’aquesta cançó de bressol i potencia el caràcter de la vida de sant del poema, referint-se a sant Ramon de Penyafort.
Evidencia el poder de la canso que prové de la tradició catalana i es manifesta en rus.
Universalitat de la poesia catalana i productivitat per encadenar lesgeneracions del país.
Defensa el catalanisme d’arrel popular.
Té una rima assonant.
En la mort d’un jove:
Respon a la circumstància de la mort del cunyat del poeta.
És un plany per a pèrdua i subratlla el caràcter lluitador de l’homenatjat. Tema del vitalisme: la vida és la lluita fins a la mort, que enbelleix a la persona. Es presenta la temporalitat humana VS l’eternitat del paisatge, vaser un tema molt tractat per la renaixença i Maragall no va introduir molts canvis.
És un poema irregular i no té rima.
Els reis:
És un poema de circumstàncies que pretén fixar el moment, la festivitat dels reis porta Maragall a potenciar un món càndid (innocent) d’il·lusió i de religiositat. Aquest poema és una reelaboració dels costums populars.
Mètrica ( és un poema d’art menor irima consonant.
Sol solet:
Interès per un món infantil i harmònic i per la cançó popular. També és una reelaboració dels costums populars.
Mètrica ( Art menor i rima consonant.
Dimecres de Cendra:
Està defensant el vitalisme envers a la noia a qui dedica el poema, per damunt de l’espiritualitat mística.
La figura de la noia es contraposa a les verges populars, la intenció és crear unpatró de joventut semblant a les peticions del “Cant dels Joves”.
Té un to imperatiu i de consigna.
Respon a una festivitat religiosa.
Aquest poema localitza la vida en el front i en els llavis.
Mètrica ( versos alexandrins (12) amb cesura amb els versos combinats heptasíl·labs.
No té una rima regular.
Lo Diví en el Dijous Sant:
La divinitat és un remei de les imperfeccions i delsdolors humans.
En aquest poema podrem veure com Maragall no defensa tant el vitalisme.
Mètrica ( Té rima falsa, rima consonant, però no perfecte.
Majoritàriament predominen els versos (5+5) ( decasíl·labs.
L’Aufàbrega:
El paisatge es redueix a l’alfàbrega.
Poema que prové de l’imaginari popular i remarca un paisatge sensitiu, que reforça l’encís de la nit màgica de Sant Joan.
El mónsensorial s’alterna amb l’espiritualitat.
Maragall, es manifesta més dual.
L’energia terrestre que desprèn vida, cristal·litza amb la protagonista (l’alfàbrega).
Té una perspectiva organicista (orgànica).
El món natural agraeix la sensualitat de la planta que omple d’olor el poema.
Mètrica ( És un poema heptasíl·lab, típic de la poesia popular. Té una rima consonant bastant perfecte.
Amuntanya:
Es descriu una escena quotidiana però el poeta es concentra en les forces còsmiques i en els seus efectes en la humanitat, ja que després de la tempesta, els individus accedeixen a una nova realitat llumínica. El poder de la natura actua com a relació de les transformacions interiors de l’individu.
Maragall defensa aquest paper de la tempesta exterior i interior com a símbol positiu...
Importància del paisatge com a canalitzador del nacionalisme des d’una visió religiosa, per tant hi és present un Maragall burgès.
L’home queda reduït davant la grandesa de l’obra divina que contempla, mira. És una mirada contemplativa que deriva a un estat d’encantament relacionat amb l’idealisme romàntic i les seves fonts d’inspiració d’origen germànic.
Ésun poema de contemplació, que mira a la verge, és una via de regeneració.
El mirar provoca una emoció. Totes les muntanyes són una expansió de la verge. Veiem la dimensió gegantina de la natura de la renaixença. És de to èpic i romàntic.
Es un poema majoritàriament octosíl·lab amb cesura. (4+4), excepte alguns que són solament de quatre.
Rima consonant en els parells.
La cançó de Sant Ramon:Respon a les circumstàncies en què la capella nacional russa, va actuar el 1895 a Barcelona.
Maragall fa una versió d’aquesta cançó de bressol i potencia el caràcter de la vida de sant del poema, referint-se a sant Ramon de Penyafort.
Evidencia el poder de la canso que prové de la tradició catalana i es manifesta en rus.
Universalitat de la poesia catalana i productivitat per encadenar lesgeneracions del país.
Defensa el catalanisme d’arrel popular.
Té una rima assonant.
En la mort d’un jove:
Respon a la circumstància de la mort del cunyat del poeta.
És un plany per a pèrdua i subratlla el caràcter lluitador de l’homenatjat. Tema del vitalisme: la vida és la lluita fins a la mort, que enbelleix a la persona. Es presenta la temporalitat humana VS l’eternitat del paisatge, vaser un tema molt tractat per la renaixença i Maragall no va introduir molts canvis.
És un poema irregular i no té rima.
Els reis:
És un poema de circumstàncies que pretén fixar el moment, la festivitat dels reis porta Maragall a potenciar un món càndid (innocent) d’il·lusió i de religiositat. Aquest poema és una reelaboració dels costums populars.
Mètrica ( és un poema d’art menor irima consonant.
Sol solet:
Interès per un món infantil i harmònic i per la cançó popular. També és una reelaboració dels costums populars.
Mètrica ( Art menor i rima consonant.
Dimecres de Cendra:
Està defensant el vitalisme envers a la noia a qui dedica el poema, per damunt de l’espiritualitat mística.
La figura de la noia es contraposa a les verges populars, la intenció és crear unpatró de joventut semblant a les peticions del “Cant dels Joves”.
Té un to imperatiu i de consigna.
Respon a una festivitat religiosa.
Aquest poema localitza la vida en el front i en els llavis.
Mètrica ( versos alexandrins (12) amb cesura amb els versos combinats heptasíl·labs.
No té una rima regular.
Lo Diví en el Dijous Sant:
La divinitat és un remei de les imperfeccions i delsdolors humans.
En aquest poema podrem veure com Maragall no defensa tant el vitalisme.
Mètrica ( Té rima falsa, rima consonant, però no perfecte.
Majoritàriament predominen els versos (5+5) ( decasíl·labs.
L’Aufàbrega:
El paisatge es redueix a l’alfàbrega.
Poema que prové de l’imaginari popular i remarca un paisatge sensitiu, que reforça l’encís de la nit màgica de Sant Joan.
El mónsensorial s’alterna amb l’espiritualitat.
Maragall, es manifesta més dual.
L’energia terrestre que desprèn vida, cristal·litza amb la protagonista (l’alfàbrega).
Té una perspectiva organicista (orgànica).
El món natural agraeix la sensualitat de la planta que omple d’olor el poema.
Mètrica ( És un poema heptasíl·lab, típic de la poesia popular. Té una rima consonant bastant perfecte.
Amuntanya:
Es descriu una escena quotidiana però el poeta es concentra en les forces còsmiques i en els seus efectes en la humanitat, ja que després de la tempesta, els individus accedeixen a una nova realitat llumínica. El poder de la natura actua com a relació de les transformacions interiors de l’individu.
Maragall defensa aquest paper de la tempesta exterior i interior com a símbol positiu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.