RESUM M DUL 2

L'ORDENAMENT JURÍDIC I EL SISTEMA DE FONTS DEL DRET

1. L'ordenament jurídic.
1.1. L'ordenament com a estructura i la Constitució. La distinció entre acte normatiu i norma jurídica.

Té caràcter doctrinal. CE. 1978 va ser un canvi i la utilització del concepte de fonts del dret.
Anteriorment, es desenvolupada pel dret civil. Es centraven en la manera de producció de les normes jurídiques, es adir, les fonts del dret són els fets com els actes a què s'atribueix la idoneïtat (fets com a fonts) o la capacitat (actes o fonts formals) de produir normes jurídiques. Normes jurídiques cal distingir entre les primàries (prescripcions, normes de conducta en general, obligacions, prohibicions) i les secundàries (normes de competència, normes de producció normativa, definicions).
Les fonts deldret, el dret constitucional se centra en normes secundàries previstes en la Constitució encarregades de determinar la manera de producció dels actes normatius.

 La Constitució no tracta de la qüestió de les fonts del dret a partir de la concepció de norma jurídica, sinó a partir del concepte i els diferents tipus d'actes normatius previstos en el seu contingut, aquells documents de normesjurídiques estructurades entorn d'un òrgan competent, unes matèries específiques de regulació i un procediment d'elaboració, que permeten incorporar les normes jurídiques incloses en el seu contingut en l'ordenament jurídic. El dret constitucional es l'anàlisi del règim jurídic dels actes normatius, inclou els mecanismes de producció com els supòsits d'aplicació i les relacions entre ells, les fonts deldret implicarà el suport jurídic de les normes.

Les fonts del dret és la clau estructural, d'un conjunt de normes jurídiques i d'actes normatius, es denomina sistema normatiu, sistema jurídic o ordenament jurídic (té un significat normatiu, conjunt articulat de normes jurídiques i actes normatius vàlids i vigents en un moment concret. L'acte normatiu seria l'acte jurídic que implica una declaracióde voluntat d'un òrgan o autoritat habilitada per a això amb la intenció d'introduir normes jurídiques en l'ordenament jurídic). El dret constitucional pressuposa, la norma jurídica com les unitats de què es compon un acte normatiu i l'ordenament o sistema jurídic és un conjunt a què pertanyen normes jurídiques i actes normatius.
La constitució, norma normarum, és la primera d'establir normessobre l'existència d'actes normatius i els procediments d'introducció de normes jurídiques en l'ordenament, de vegades, requereixin l'existència d'altres normes habilitadores per a la creació dels actes normatius.

 El sistema de fonts que ha aportat la doctrina constitucionalista posterior a l'aprovació de la Constitució del 1978 ha estat centrar-se en normes jurídiques escrites caracteritzadesper l'estatalitat, els actes normatius i les normes jurídiques que han estat elaborats pels òrgans de l'Estat o autonòmics a què la Constitució atribueix aquesta potestat.

Les disposicions i mandats emanats de subjectes privats no tenen la qualitat de normes jurídiques, solen ser fruit de contractes i obligacions privades.

 Característica d'un ordenament jurídic d'un estat vist territorial iamb institucions amb d'autonomia normativa, és la complexitat i la falta d'univocitat (unívoc caràcter universal d'un concepte, entès només d'una manera) en els diferents tipus i categories d'actes normatius.

Els actes normatius s'integren en rangs jeràrquics, deixant al marge la constitució com a acte normatiu superior i únic que manté una posició jeràrquica amb la resta i la totalitat delsactes normatius de l'ordenament jurídic, han deixat de ser categories unívoques.
En el rang de llei podem distingir diferents tipus de lleis de producció parlamentària, les elaborades per les Corts Generals (llei orgànica i llei ordinària com a actes normatius principals, la llei marc o llei d'harmonització). S'ha de tenir en compte que s'inclou entre el rang de llei el fet del reconeixement al...