Revisió teòria platònica de les idees

LA REVISIÓ DE LA TEORIA PLATÒNICA DE LES IDEES

-La revisió apareix en els denominats diàlegs crítics que són el “Parmènides”, “El Sofista” i el “Teetet”.
-Es parteix, és clar, de la 1ª formulació d’aquesta teoria, que trobem en diàlegs anteriors, sobretot a la “República”, al “Fedó” i al “Fedre”. En aquest primer moment, Plató defensava un dualisme cosmològic (o sigui, l’existència de dosmons) i un pluralisme ontològic (diversitat d’éssers). Aquests dos referents no es deixaran de donar en endavant, però amb retocs importants. A més, cal dir que la revisió de la teoria de les idees que aquí es presenta es completa amb la cosmologia (veure apunts de classe).
-En els diàlegs crítics Plató s’enfronta amb els seus propis dubtes i amb les objeccions de la filosofia de Parmènides.Precíssament ara serà el personatge d’un Parmènides vell qui farà de protagonista del diàleg i un Sòcrates jove i dubtós (qui defensa la primera formulació de la teoria platònica) serà l’interlocutor principal de Parmènides.
-Tampoc no variarà de la 1ª a la 2ª formulació la concepció que Plató té del que és una idea: “forma única de quelcom múltiple que es presenta com a tal a qui abraçaintel.lectualment aquest múltiple”
Ara bé, de moment, dins de la 1ª formulació, les idees són caracteritzades com l’ésser de Parmènides: úniques en el seu gènere, immòbils, immutables i perfectes.
-La revisió comporta els següents problemes , que presentem a través d’aquests grups de preguntes:

1-Quàntes idees hi han?
- A la 1ª formulació accepta Plató que existeixen sense dubtes idees a) d’objectesmatemàtics (Unitat, Pluralitat, Punt, Línia...) i b) dels valors (Bé, Bellesa, Justícia...).
-A la 2ª formulació acceptarà també c) idees d’objectes sensibles (Cavall, Pedra...) i d) idees d’objectes “menyspreables” (Cabells, Fang...). Si ara admet aquest quart grup (o si es vol, el tercer grup podria incloure els objectes del quart) és perquè Parmènides retreu a Sòcrates el fet de privilegiar elpunt de vista ètic (que per influència pitagòrica esdevenia ètico-matemàtic) que constitueix només una opinió (doxa). O sigui que Parmènides demanarà Sòcrates que en endavant no es deixi influenciar a fi de ser objectiu, és a dir, capaç de donar comptes de tota la realitat, de tot l’ésser i no només dels esmentats aspectes.
-La caracterització de les idees ja no serà en els següents diàlegsde tipus matemàtico-ètic, sinó que les idees seran formes (en el sentit que hem emprat el terme anteriorment, en referència als múltiples) ontològiques úniques (això vol dir que malgrat la jerarquia del món de les idees, totes elles poden ser igualment susceptibles de ser participades per algun ésser sensible i totes elles són, doncs necessàries).

2-Quina relació hi ha entre les idees i lament?
-Sense canvis de la 1ª a la 2ª formulació. Mantindrà dos punts de vista: a) les idees són més que pensaments, són realitats objectives. Sinó serien pensaments de res, perqué llavors serien representacions i tota representació és en naturalment imperfecta. Per tant necessitariem d’un altre referent objectiu per les idees que fos realment perfecte i així successívament.
b) les idees noexisteixen més enllà de tota relació amb l’home. Sinó serien objectes d’una ciència només accessible a la divinitat

3-Quina és la relació entre les idees i les coses?
-Aquesta pregunta expressa la problemàtica anomenada “de la unitat i la multiplicitat” que és generada per la vaguetat semàntica dels termes “participació” i “imitació”. Es tracta de decidir si la unitat de la idea es manté pel fetde ser participada o imitada per múltiples coses o si , al contrari, la idea es multiplica en tants éssers com l’hagin pogut participar o imitar, perdent doncs la seva unitat. Veurem algunes qüestions que exemplifiquin els diferents aspectes del tema.
a) si prenem una realitat sensible com pot ser un cavall blanc, quines opcions de participació trobem?
1- Si haviem acceptat...