Roma història de l'art

EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS
a)      Context Històric
El poble etrusc, tot i que, desconeixem el seu origen la tradició ens diu que era un poble procedent d’Asia Menor on es van instal·lar i desenvolupar a la península Itàlica, concretament el que avui en dia és la Toscana actual, durant el segle X a.C. fins el segle II a.C.  Per tan, probablement d’origen oriental, aquest poble va recollir latradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la mediterrània.
 Durant el segle VIII a.C., els etruscs ja comerciaven amb les colònies hel·lèniques de la Magna Grècia i amb altres pobles que es trobaven al centre, com els sabins i els llatins.
Pel que fa a l’art etrusc, va ser un art profundament marcat per les creences religioses, encaminades a obeir la voluntat dels déusi no caure en desgràcia. Tal i com en civilitzacions anteriors, com l’egípcia i la mesopotàmica, el poble etrusc donava molta importància a la vida desprès de la mort. Per això, tenien aquest costum de perpetuar la memòria del difunt amb màscares de cera del finat o urnes funeràries on es guardaven les cendres dels morts. Tot i que, únicament les persones pertanyent a l’aristocràcia tenien elsmitjans econòmic per poder construir sepulcres per enterrar als seus familiars. Un clar exemple és l’obra la qual estem comenta’n, el sarcòfag dels esposos pertanyent aquesta època, més concretament el segle VI a.C.
La cultura etrusca es configura com una interessant barreja d’art grec i art oriental, el desenvolupament del qual va determinar bona part de l’art romà posterior.
Totes lesmanifestacions d’art i arquitectura etrusca estaran molt marcades per les creences religioses i la importància dels ritus funeraris.
  
b)      Caracteristiques
Aquesta escultura pertany a l’època etrusca del segle VIII a.C. al segle II i fou realitzada al segle VI a.C.
Els etruscs tenien una voluntat de fidelitat realista per reproduir els trets físics dels difunts amb l’objectiu de plasmar lapersonalitat i buscaven més naturalisme en les seves representacions respecte a l’art grec.
Mitjançant el seu art mostraven un aspecte bàsic de la seva cultura, com la por a la mort,l’oblit i la creença que el difunt viuria una altre vida.
En l’escultura veiem aspectes de la escultura arcaica grega, com les convencions: els ulls atmellats, el somriure esteorotipat i forçat i restres de geometria. Trobemun cert hieratisme en l’escultura que comentem, ho veiem en la rigidesa de les cames.
Reproduïen els seus difunts amb gran varietat i en una escena relaxada i quotidiana en posició estranyada, de perfil i amb el tors girat.
El gènere més popular era el retrat i el fet de convertir el retrat en una obra d’art va ser un dels millors llegats etruscs que va deixar a l’art romà.
 
c) Descripció
Elsarcòfag dels esposos és un grup escultòric, exempt, per tan, està treballat per tots els costats i és multi facial, permet observar l’escultura des de diferents punts de vista. Construïda amb terracota seguint la tècnica de modelat.
La tapa del sarcofag dels esposos té forma de llit on al damunt hi trobem dues figures reclinades, un home i una dona en actitud plàcida i amable. L’espòs se’nspresenta fort i protector, duu el tors nu, va descalç i el cabells els porta tirats enrere. L’esposa va vestida amb una túnica grega i unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb un barret on s’escapen unes llargues trenes.
Els  difunts semblen vius, tot i que les seves mirades no s’encreuen, la seva relació afectuosa entre ells es transmet pels gestos de les mans, doncs són una part ambmolt d’expressivitat.
L’home recolza el braç dret sobre l’espatlla de la dona mentre la mà esquerra queda estesa en actitud afable al seu voltant.
El treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del cos, així com els peus i les sabates; però en les cames la simplicitat tècnica és notable. En els rostres veiem palpable l’arrel etrusca en l’expressió de la boca, el nas i els...