Salud I Calidad De Vida: Conductas De Riesgo-Urgencias Medicas

Hipotetitzar sobre conductes de risc que poden conduir a una persona a necessitar un servei d’urgència del sistema d’emergències mèdiques (SEM)

-Psicologia de la salut i la qualitat de vida - Abril 2011-

Des de una perspectiva biopsicosocial, la valoració de qualsevol conducta, ja sigui aquesta de risc o de protecció, ha d’integrar dimensions socials, psicològiques i biològiques. Aquestaperspectiva posiciona la persona en l’autoregulació responsable de la seva conducta vers la salut, i posiciona a l’estructura sanitària, a banda del seu paper d’atenció directa a la salut, en la recerca de causes properes i llunyanes en l’etiologia de la malaltia, per tal de detectar les variables que incideixen en els comportaments i les variables que poden incidir en la modificació d’aquests demanera permanent, i com a guia socialitzadora vers l’atenció del continuo malaltia-salut sota els conceptes “d’estat de salut i qualitat de vida”, dins un context sociohistòric que: entén la salut com a un bé social i personal, i que estima els riscos “a partir de la mobilitat derivada de diferents factors de risc” ( OMS, 2005).

Sota aquest marc conceptual i de manera practica hipotetitzarésobre conductes de risc que poden conduir a una persona a necessitar un servei d’urgència del sistema d’emergències mediques (SEM):

En la nostre cultura moltes celebracions estan relacionades amb material pirotècnic, tant en la celebració de esdeveniments esporàdics, com en celebracions que tenen com a motiu principal l’espectacle pirotècnic en sí mateix, com són els correfocs, els castells defocs, etc. És habitual tirar traques o coets per celebrar victòries futbolístiques, celebrar berbenes com la de San Joan al voltant d’una foguera tirant petards, i veure nens corren i jugant per els carrers tirant petards “bomba” per el terra en aquestes dades, etc. Totes aquestes pràctiques comporten riscos, i a prop de les dades com pot ser la de San Joan, es socialitza a la població respecteconductes protectores, però tot i així cada any tenim noticies de cremades, amputacions, o accidents més greus deguts a aquestes pràctiques.

Des de el punt de vista de risc/protecció, la conducta més adaptada per mantenir-se en l’estat de salut bé podria ser el no fer ús de material pirotècnic en les celebracions, però això vol dir trencar amb tota una tradició cultural a la que gran part depersones no volen renunciar, ni veuen el perquè fer-ho, doncs la pràctica d’ús de aquest tipus de material està molt arrelada en patrons culturals, i es possible que el costum resti importància a la perillositat d’aquestes practiques, tot i que la compra venta de material pirotècnic està regulada per llei, prohibint la venta a menors d’edat.

En aquest punt, des de la perspectiva psicosocial caldriasuposar que la persona autoregularà de manera responsable la seva salut, adoptant les pautes conductuals respecte als seus efectes sobre la salut, i adoptaria les directrius marcades per Bishop i Matarazzo (citats per José Maria León, 2003) que ofereixen una classificació de conductes de risc per la salut, i un llistat de conductes protectores de la salut, respectivament, però com comenta laprofessora Shelley E. Taylor (citada per José Maria León, 2003), en la conducta incideixen molts factors, i si bé uns tenen a veure el substrat biològic de la persona, molts altres tenen a veure amb l’entorn i amb percepcions i respostes subjectives d’aquesta.

Hipòtesis sobre conductes que són habituals, potser cada cop menys, podrien ser:

A - És San Juan, tota la família està reunida, tenen lacoca a sobre la taula i el cava apunt d’obrir, i es treuen els petards, els coets i les traques... i es deixa que els nens tirin els petards petits, dient-los: “no, no...tu pots tirar aquests... els coets grans els tirem els adults”. El pare encén un coet aguantant-lo amb la ma i aquest s’emporta part d’un dit.

B - S’ha disputat un partit de futbol, el Barça ha guanyat i les Rambles de...