seu vella





INTRODUCCIÓ

La Seu Vella representa la grandesa, el coratge, la fortalesa... Les seves parets ens expliquen la nostra història, la vida dels nostres avantpassats que van haver de refugiar-se en les seves muralles, defensar la ciutat...
La majestuositat del monument m’inspira respecte i dedicació, un sentiment especial que em porta estudiar-lo i descobrir-lo.
La Seu Vella,coneguda també com “el Castell de Lleida”, és el monument amb el qual, sens dubte, s'identifica a la ciutat de Lleida. Aquesta singular catedral va ser construïda en un turó des on s'albira, no només la ciutat, sinó també gran part de la plana de la comarca del Segrià.
A Catalunya la persistència de l’art romànic fins al s XII produeix estructures arquitectoniques com la catedral de Lleida. El seu estilde transició poseeix les formes romaniques i la monumentalitat del gòtic.






EL MONUMENT
L’any 1149 els comptes catalans Ramon Berengue IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell van conquerir la ciutat musulmana de Larida, i s’imposà la necessitat de construir una catedral just on s’alçava la mesquita musulmana, sent el primer mestre d’obra Pere de Coma. L’any 1203 es va col.locar laprimera pedra, encara que el treball s’allargà fins ben entrat el segle XV que queden ben configurats els espais: l’església, el claustre, el campanar i la canonja.
La gran obra es va iniciar amb la construcció del temple, dedicat a Santa Maria, que presenta planta basilical de creu llatina de tres naus i un acusat transsepte al qual s’obren cinc absis que van ser consagrats al culte l'any 1278. Del'interior del temple destaquen l'escultura de les naus de gran influència toscana, tolosana i provençal que suposa una mostra dels diferents tallers que van treballar en l'obra al llarg del segle XIII així com les setze columnes que envolten els potents pilars de suport evidencien el trànsit al gòtic i alhora una clara voluntat d’embelliment escultòric que trobà continuïtat en finestres iportalades. S'aprecien també restes de pintura mural que corresponen a l'època gòtica.
La façana principal romànica comunica amb el claustre i consta de tres portes. Les laterals són més senzilles, i és la central la que rep tot el protagonisme. La porta de la nau central, o Portal Major, defineix el model de portalada de l’anomenada Escola de Lleida, sense timpà i amb arquivoltes en degradacióprofusament decorades.
Els segles del gòtic i principis del segle XVI són els moments de màxima esplendor.
Durant la guerra dels Segadors (1640) va ser utilitzada com a hospital i magatzem d’armes.
L’any 1707, i en el marc de la guerra de Successió, va romandre tancada al culte per ordre de Felip V i poc després transformada en caserna militar. A excepció del campanar, tots els seus espais forencompartimentats amb la construcció de diferents pisos, al temps que una importantíssima part del seu patrimoni artístic era mutilat, emparedat, profanat o bé cremat.
Amb la guerra del Francès (1810) arribaren noves pèrdues i mutilacions. Malgrat ser declarada monument històric l’any 1918, la catedral va ser un camp de concentració durant la Guerra Civil (1936) i caserna fins a l’any 1948.
CLAUSTRELa planificació i construcció d'aquest enorme i majestuós claustre de la Seu Vella de Lleida es portà a terme com a conseqüència del desig del bisbe i del Capítol catedralici de voler dotar a la Seu d'un mirador sobre la ciutat.
La seva construcció va ser iniciada a finals del segle XIII pel mestre d'obres Guillem d'Enill, corresponent a aquesta època l'ala est, els arcs de la part nordoriental i els contraforts de la galeria sud.
Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea. És de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb quatre galeries de quaranta-vuit metres de llarg per nou d'amplada. Les seves naus són de cinc trams amb voltes ogivals i disset grans finestrals amb elegants calats que, sent un...