Shirin neshat (fotografia)

Shirin Neshat


Índex

1. Biografia

Els pares de Neshat eren de classe mitjana alta. El seu pare era un metge molt respectat i la seva mare una mestressa de casa. A través de l'acceptació del seu pare de les ideologies occidentals va arribar l'acceptació d'una forma de feminisme occidental. El pare de Neshat va animar a les seves filles a "ser un individud'assumir riscos i aprendre a veure el món". Va enviar a les seves filles i fills a la universitat per rebre la seva educació superior. Mentre Shirin Neshat està estudiant a Estats units, a Iran triomfa la revolució islàmica de l’Ayotolá Homeini que transformarà dramàticament la societat del poble. L’any 1990 retorna al seu país i queda impressionada amb els grans canvis socials, econòmics, polítics iculturals que ha patit Iran. La trasbalsa, sobretot, la mala situació en la que es troba de nou, després d’haver estat tants anys lluitant per aconseguir uns drets mínims. Shirin, poc després de veure com està la situació del seu país, acaba dedicant-se únicament al seu art.

2. Obra

Les fotografies de Shirin ens expliquen la complexitat oculta a través d’imatges de dones submises, passives,víctimes, i que després es mostren als mitjans de comunicació. Aquestes dones actuen constantment en el seu entorn amb actituds difícils de mesurar per la cultura occidental. La nostàlgia i la malenconia també estan presents en els seus treballs. L'exili (neix a l'Iran el 1957 i no torna fins a trenta anys després) no és només una situació geogràfica, les seves fotos ens parlen de exiliades a lafamília del pare, del marit, exiliades en un llenguatge patriarcal que no nomena les dones. La feminitat com marginalitat,associant aquest concepte als de subversió i dissidència: la situació de les dones a l'Iran, subordinades legal i religiosament als homes, però considerades com iguals en la guerra. Aquesta és la potència del seu discurs: enfront del vel que substitueix a la paraula, l'escriptura comla millor manera de desfer-se del silenci"

2.1 Gèneres

Periodisme fotogràfic:
El desenvolupament de la fotografia periodística s'ha presentat especialment en els conflictes polítics dels diferents països o en les confrontacions bèl·liques, en la manca de drets, etc. El paper dels foto periodistes ha estat vital per a registrar la història d'esdeveniments com confrontacions bèl.liques,guerres, desastres, injustícies... L'anomenada edat daurada del fotoperiodisme (1930 - 1950) coincideix amb la II Guerra Mundial, temps en el qual es va donar un notable avanç tecnològic de la fotografia de guerra. Amb el desenvolupament de les tècniques d'impressió gràcies a la invenció de la impressora Offset, la fotografia periodística va aconseguir millors nivells de qualitat en les publicacionsimpreses. Per la seva banda, la incursió de les noves tecnologies com l'Internet va causar una nova etapa del periodisme a nivell global amb el que es coneix com periodisme digital el qual afectaria molt especialment al fotoperiodisme. Grans esdeveniments que van inaugurar el segle XXI com els atemptats de l'11 de setembre de 2001, la invasió de l'Iraq de 2003 i el Tsunami de l'Oceà Índic de 2004,entre altres, van generar molta informació visual. Les noves tecnologies estaven en mans d'aficionats, "crisi del periodisme" mentre altres assenyalaven l'inici d’una nova era en la informació.

Retrat fotogràfic:
El retrat fotogràfic és un gènere on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren al voltant de la idea de mostrar les qualitats físiques o morals de les personesque apareixen en les imatges fotogràfiques. La seva pràctica es troba ja en els inicis de la fotografia on destaca la tasca realitzada pels fotògrafs ambulants, els fotògrafs comercials dels estudis parisencs, els primers retrats psicològics, el retrat popular presentat per la fotografia academicista, així com l'obra documental de David Octavius ​​Hill. El retrat acolorit va tenir molta difusió...