sida

La sida[1] (acrònim de Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia infecciosa causada pel virus VIH,[2][3][4] que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu. El descobriment de l'agent causal de la malaltia, el VIH, fou aïllat per primer cop el 1983 per Luc Montagnier i FrançoiseBarré-Sinoussi; i confirmat pocs dies després per Robert Gallo.
El virus de la sida, al contrari d'altres virus, és relativament poc resistent a l'exterior dels cos, de tal manera que a la pràctica només la sang, l'esperma, les secrecions vaginals o la llet materna són realment susceptibles de contenir-lo i, per tant poden transmetre'l. No sembla pas que hi hagi hagut casos de transmissió peraltres humors, com llàgrimes, suor, saliva, tos, picades d'insectes, etc.[5][6]
D'ençà que es va descriure el primer cas l'any 1981, han mort de sida al món uns 6,4 milions de persones i se n'han infectat més de 40 milions. És una pandèmia, especialment greu a l'Àfrica i no existeix cap remei eficaç per a curar-la. El dia 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la sida.Etiologia

Representació idealitzada de la ultraestructura del virus de la sida

Diagrama que representa el cicle replicatiu del virus de la sida

Freqüència de casos de sida al món entre 1999 i 2002
Article principal: Virus de la immunodeficiència humana
Malaltia infecciosa, causada per un o més tipus de virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreixla instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu. L'agent causant és el virus anomenat VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana), denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del virus LAV (de l'anglés Lymphadenophathy Associated Virus) i del virus HTLV-III (Human T-Cell Lymphotric Virus). El VIH és un virus ARN de la família dels retrovirusque conté tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la transcriptasa inversa, que pot codificar l'ARN del virus a l'interior de l'ADN de la cèl·lula infectada. El VIH prové, segurament, de mutacions d'un altre virus, el VIS (Virus d'Immunodeficiència Simiesca), que desencadenen malalties similars a la SIDA en la mona verda de l'Àfrica, probable lloc d'origen del VIH, des d'on s'haestès a la resta del món.
Degut al seu peculiar sistema de replicació el VIH té un alt grau de variació genètica i, tenint en compte el grau d'homologia genòmica, se n'han descrit dos tipus principals, el VIH-1 i el VIH-2. Del primer hom n'ha descrit dos grups, el grup M (major o principal) amb deu subtipus, anomenats de la A a la J i diferents en el seu grau de transmissibilitat i patogenicitat, iel grup O (de l'anglès outlier, traduïble per "forà", "remot" o "allunyat"). El VIH actua sobre els limfòcits T CD4+ (cooperadors/inductors) i modifica la regulació de la resposta immunològica normal. Els limfòcits T CD4+ són destruïts i s'inverteix el quocient limfocitari T4/T8, de manera que predominen els limfòcits T CD8+ (citotòxics/supressors).
Símptomes

Gràfic generalitzat de la relacióentre les còpies de VIH (càrrega vírica) i el recompte de limfòcits CD4+ al llarg del curs habitual d'una infecció per VIH sense tractament; el curs de la malaltia de qualsevol individu pot variar considerablement.
Recompte de limfòcits T CD4+ (cèl·lules/mm³)
Còpies d'ARN de VIH per mL de plasma
Els símptomes de la sida són principalment el resultat detrastorns que normalment no es desenvolupen en individus amb un sistema immunitari sa. La majoria d'aquestes malalties són infeccions causades per bacteris, virus, fongs i paràsits, que normalment són controlats pels elements del sistema immunitari que queden danyats pel VIH.
Les infeccions oportunistes són habituals en els malalts de sida.[7] El VIH afecta gairebé tots els sistemes d'òrgans....