Sintesi debat

Yolanda Rivero Blaya
MODELS D'ORIENTACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
PAC1 SÍNTESI DEBAT: GRUP 2

D'acord amb l'exposat al debat el tipus d'intervenció del/la psicopedagog/a depèn del model teòric que adopti. El fet d'adoptar un model o un altre no és una decissió personal, com s'explica en el mòdul 1, sinó que depèn de molts factors, com és la concepció sobre: l'origen de les dificultatsd'aprenentatge, el currículum escolar, la finalitat de l'àmbit d'actuació i la relació assessor-assessorat.

Durant el debat hi ha hagut diferents fronts oberts: els models clínics versos els models educatius, assessor expert versus assessor col.laborador, assessor intern versus assessor extern, la necessitat o la prescindibilitat de la figura de l'assessor, el model col.laboratiu com autopia, les funcions, estratègies, procediments i recursos discursius de l'assessor...

La majoria hem estat d'acord que són els models educatius, en concret, el model educacional constructivista o col·laboratiu en el que s'ha de basar la OIP (orientació i intervenció psicopedagògica) actual, sempre des d'un enfocament sistèmic i contextualitzat.

ELS MODELS PRÒXIMS A L’ENFOCAMENT CLÍNIC
Adoptencom a objecte d'intervenció: subjectes o problemes i dificultats, se situen en una concepció individual del desenvolupament i aprenentatge, i assignen als psicopedagogs un rol d’expert en un àmbit específic, Solé (1998).
Entenen l’assessorament centrat en continguts, l’assessor adopta un rol tècnic, i aporta solucions concretes i puntuals a problemes específics, se situa com a especialista en uncontingut, recurs didàctic o programa curricular. Es configura com a assessor en una perspectiva tecnològica, Escudero i Moreno (1992).
L’assessor és un líder que soluciona problemes als professors, proporcionant consells a través de conductes interpersonals directives i transmetent pràctiques exemplars, Nieto (2001).

ELS MODELS AMB UN ENFOCAMENT EDUCATIU
Adopten com a objecte d'intervenció:processos d’ensenyament i aprenentatge i la institució, es situen en una concepció interactiva de l’individu i consideren el context com a marc explicatiu del desenvolupament i l’aprenentatge. Els professionals adopten, des del seu coneixement específic, un rol de col·laboració amb tots els agents del procés educatiu. El context col.laboratiu es va acordant i construint progressivament, Solé(1998).
Entenen l’assessorament centrat en processos, l’assessor és un agent de canvi, i adopta funcions com l’oferiment d’assistència, guia o ajuda perquè els centres construeixin els propis processos de millora. És una perspectiva d’assessorament més interpretativa i d’adaptació mútua, Escudero i Moreno (1992).
L’assessor i el professor solucionen junts els problemes, a través de propostespresentades de manera cooperativa, de materials dissenyats o adaptats conjuntament i mitjançant el desenvolupament compartit de disposicions i habilitats cooperatives, adoptant l’assessor un rol de coparticipant en les decisions sobre el procés i el contingut del treball interactiu, Nieto (2001).

Destacar el fet que hi hagut un consens generalitzat sobre quin és el model òptim d’assessorament per amillorar la qualitat de l’educació: el model constructivista. Tots/es creiem que la intervenció psicopedagògica ha de ser contextual, extensiva, global, interna, preventiva i enfocada a la millora de la qualitat de l’ensenyament; amb un model d’assessor com a agent de canvi que treballa en la zona de desenvolupament institucional, incloent tots els sistemes i les seves interrelacions, tant a nivellde plans, projectes i programes com de demandes concretes; tot plegat de forma constructiva, mitjançant el consens, la cooperació i la coresponsabilitat entre tots els agents educatius. El fet que la majoria del grup de debat defensem el model col·laboratiu és perquè pensem que la finalitat d'aquest ha de ser la millora de la pràctica educativa. On l’assessorament s'entengui com una activitat...